El doble concert del dissabte quedà marcat pels 43,7 graus de Xàtiva
Artistes, producció i personal del Castell prepararen el recital de vesprada amb una calor que espantava
AGUSTÍ GARZÓ
Un grup format per dones que porta el valencià al terreny del pop, l’electrònica i fins i tot els ritmes urbans. Una cantautora flamenca i feminista que parla en català. I una calor infernal (43,7 graus) que va emparentar Xàtiva el dissabte de vesprada amb la famosa Vall de la Mort, en el desert entre Califòrnia i Nevada. Marala i Queralt Lahoz van oferir en Nits al Castell una barreja d’estils i una actitud festiva a través de dos potents concerts. Dos estils. Dues propostes musicals. Però una sola conclusió: van emocionar els espectadors. Uns espectadors, per cert, una mica lluny del perfil freqüent del festival ja que hi havia molta gent de fora —la majoria— i es percebia una mitjana d’edat notablement inferior. Entre les butaques, mesclades amb un públic de vegades no tan entusiasta, es va poder veure un bon grapat de fans de Marala. Tal vegada Nits no és l’escenari propici per a la festa davant de l’escenari d’altres espais. Però sí el més bonic.
Queralt Lahoz (Santa Coloma de Gramanet, 1991) va oferir un repertori adaptat a la mise en escène prevista a Xàtiva: el format acústic, és a dir, ella sola amb l’única companyia del guitarrista i segona veu Daniel Felices. Es tracta de la gira Todo se puso azul, tot i que hi ha concerts amb banda al complet. Sonaren temes dels últims, de 2023 i 2024, com Origen, En otro lugar, Con miedo a ti… Però en un concert amb una durada preestablerta d’una hora com a màxim, és normal que queden fora temes com el tan conegut De la cueva a los olivos, una cançó, és cert, més pròpia de la vessant llatina de Lahoz que dissabte no estava previst escoltar. En canvi, el comiat fou d’aquells que no s’obliden: una versió d’Al alba, de Luis Eduardo Aute. Té gràcia la cosa. En el llibre dels vint-i-cinc anys de Nits al Castell editat enguany —i repartit gratuïtament entre els assistents al festival— es recorda que Aute, en l’any 2000, va deixar amb un pam de nassos els espectadors per no cantar Al alba, tot i la forta insistència des de la platea. «Al alba, al alba», deien alguns en veure que el recital s’acabava sense més propines. Doncs bé, en 2016 José Mercé cantà Al alba en els bisos. (Va deixar els espectadors descontents també, però per altres motius. S’explica al llibre). Ja no la podrem escoltar mai amb la veu d’Aute en viu, però la mítica cançó ha sonat dues vegades en Nits al Castell. I de quina manera aquesta última: amb una colpidora versió que Queralt finalitzà allunyant el micròfon de la boca per a la tornada, obsequiant els espectadors amb uns últims versos cantats amb un fil de veu a cappella i un silenci absolut entre el públic. De nou, el Castell es convertí en un escenari màgic. Acudiren uns quatre-cents espectadors.
La cantant catalana va bromejar amb la calor que feu a Xàtiva el dissabte (43,7 graus) i confessà la por que tenia que el públic no hi acudira al concert: a les nou de la nit encara es fregaven els 38 graus. «Gràcies, moltíssimes gràcies per vindre», va dir de tot cor i sempre amb una complicitat enorme i irresistiblement riallera. Va trobar un poc gelat el concert i el va escalfar demanant palmes i veus en un parell d’ocasions.
No era nova en Nits al Castell Sandra Monfort. Però la cantant que en 2022 feu el primer concert dels dos previstos la nit que actuava Depedro té un altre registre. Venia a Xàtiva com el 33% de Marala, formació que completa la mallorquina Clara Fiol i la catalana Selma Bruna. Amb música gravada, en elles tres va recaure el compromís de fer el concert vigorós i potent que pretenien oferir. Ho aconseguiren. Marala és una proposta eclèctica amb una actitud musical i una posada en escena que no té res a envejar la que fan servir grans figures del pop i el rock. La seua posició trencadora i un puntet de gamberra afig sabor a la idea. Posaren en pràctica eixe feminisme un tant macarra, segons paraules textuals, i amb uns panderos quadrats per a la percussió, uns balls tribals i una força musical inqüestionable amplificaren la repercussió d’un magnífic concert. La proposta de Marala, també, empra el castellà ocasionalment. I poa de la tradició oral valenciana («a la vora del riu mare…») per portar-la/combinar-la amb la seua sonoritat. El resultat és original. Entre les peces emblemàtiques del treball estava Jota de morir. Van dedicar el concert a Pep Gimeno, Botifarra, present entre els espectadors. I feren cantar al públic amb Panderina («Dices que no hay más luna que la del cielo. Y a la que veo tu cara, la luna veo…») i de tanta insistència per fer-ho bé, finalment la tornada es va sentir vertaderament bella i coral.
Pasión Vega torna vint anys després
Nits al Castell de 2024, la de l’edició número 25, finalitza el dissabte que ve amb el concert d’una artista que torna al festival vint anys després: Pasión Vega. La malaguenya actuà a Nits el 31 de juliol de 2004, amb la gira del seu disc Banderas de nadie i aquella existosa María se bebe las calles sonant per tot arreu. El d’enguany és l’espectacle Lorca sonoro, un disc on la cantant musica poemes de Federico García Lorca.
