La mostra antològica «Quan m’entra el desfici» reuneix a la Casa de la Cultura les maquetes i els quadres que l’artista xativí ha creat al llarg dels últims anys
AGUSTÍ GARZÓ
Ja fa uns quants anys que si a Juan Daniel Sanz (Xàtiva, 1976) li encarreguen un cartell o una portada d’un llibre, ell en realitat es posa a tallar figures en fusta. Busca un element característic de la festa, el col·lectiu o la institució que li fa l’encàrrec i el converteix en una acurada figura real, amb volum, que després tornarà a la unidimensionalitat del paper en el procés d’impressió. Però Juan Daniel no només fa això. Ara, i des del 7 de juliol, el seu curiós univers creatiu està tot reunit en una gran exposició antològica. Quan m’entra el desfici, títol de la mostra, junta per primera vegada a la vista del públic totes les figures que Sanz va construir per a encàrrecs com l’aniversari del Gran Teatre de Xàtiva de 2021, el llibre de la Falla Sant Feliu de 2023, les Falles de Xàtiva de 2018, Sant Antoni de Canals també de 2018 o els Moros i Cristians de Benissa de 2019. A més a més, una bona part de l’exposició està dedicada a l’Home Llapissera, personatge creat per Sanz que guia una sèrie de composicions on la textura de la fusta, les formes i, per què no dir-ho, una llibertat compositiva total donen pas a les curioses obres d’aquesta part més aviat diferent de la seua producció. Però qui visite l’exposició segur que es detindrà més especialment —i des de tots els costats— davant la colossal maqueta d’una falla ideada per Sanz que de tan perfecta i monumental, entren ganes que algun artista li compre els drets i la convertisca en un cadafal real. Tindria assegurada no només la seua inclusió en la secció especial (d’on siga) sinó, de segur, el màxim guardó.
Com explica el mateix Juan Daniel, el seu treball ha evolucionat fins a arribar a «la maqueta com a expressió gràfica per a obtenir la imatge d’un cartell o una il·lustració». Es tracta, afig, «d’un procés creatiu fet a mà». No està de sobra l’aclariment: si la intel·ligència artificial ja pot redactar perfectament textos complexos, que no serà capaç de fer una impressora 3-D… Alguns cartells i il·lustracions de la mostra han vist la llum, «altres es quedaren en projectes; però, al remat, són treballs on hi ha un temps invertit que m’ha ajudat a assolir xicotets reptes, experimentar i continuar aprenent», explica.
Aquells que sí que han arribat a bon port en són uns quants, tot i que formaven part d’una dinàmica creativa on encara no havia arribat la fusta i l’autor emprava la il·lustració diguem-ne convencional. I és que ha guanyat en tres ocasions el concurs de cartells de la Fira d’Agost de Xàtiva (1996, 2001 i 2010) i en tres també el de les Falles de Xàtiva (2007, 2016 i 2018). Només una d’aquestes tres últimes obres (Falles de 2018) és fruit ja del treball amb la fusta. A més a més, dos quadres seus han estat seleccionats en el Premi de Pintura de la Fira d’Agost (2016 i 2017). L’evolució és total: del llunyà cartell de Fira del 96 al present, Sanz ha esdevingut un creador cada vegada més original i minuciós a mesura que passava el temps.
Diuen de Juan Daniel els que han descrit la seua obra que té una visió pictòrica «molt influenciada per la publicitat, el disseny, el còmic o el cinema». Caldria afegir que, a més a més, ell suma al talent creatiu la paciència i la devoció necessàries per a aconseguir una peça final amb un nivell de detall tan sorprenent que enlluerna: un se’l pot imaginar tallant a mà la més minúscula fusta per a donar la forma desitjada al dit d’una maneta, a la sabata o als cabells d’un dels personatges. I la gran culminació d’eixe procés gairebé obsessiu és la maqueta que ocupa l’espai central de la mostra —i que Sanz ha engabiat dins d’una caixa de plàstic i fusta que no permet gaudir-la de la millor manera, per al nostre gust—. La peça està en procés de construcció. Però ha de quedar molt poc per rematar-la, per què ja brilla com un sol. És la lògica conseqüència de la trajectòria del també artista faller ocasional que ha sigut Sanz. «Aquesta maqueta —assenyala— és un homenatge a Xàtiva, i a les falles que feren que m’agradaren les falles: les que vaig viure de menut. Potser aquesta siga la millor manera que he trobat de gaudir de la falla: clavant-la al meu món, sense més pretensió que divertir-me i continuar aprenent», conclou. La reacció d’un dels creadors locals més reeixits de les falles (i del dibuix, la pintura…) ho deia tot: Paco Roca es desfeia en elogis cap a la maqueta el dia del recorregut inaugural. I Roca sap del què parla.
La mostra Quan m’entra el desfici romandrà oberta al públic en l’horari habitual de la Casa de la Cultura de Xàtiva fins al pròxim 29 de juliol, en la planta primera. Un altre personatge de Sanz, la senyora Leocàdia, dona la benvinguda des de la recepció de la planta baixa.
 li encarreguen un cartell o una portada d’un llibre, ell en realitat es posa){kind=link}