Article d’Opinió per: Francesc Sanxis. Portaveu de la Plataforma per la Catalogació de Vacants
Abús de temporalitat, frau de Lleí, usar i tirar, consolidació i estabilitat, fixesa ja, … Moltes són les idees força que ens venen dient una part del col·lectiu interí, part implicada, i els sindicats que donen suport a la idea de fer fixes al personal interí, que ocupen llocs de treball per més de tres anys, i que són el gruix dels seus afiliats.
Unes paraules, que distorsionades, tergiversades i manipulades pretenen donar legitimitat a una acció que no en té.
La realitat és que el TREBEP, el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, el que diu és que una plaça vacant sols pot estar ocupada de forma interina fins a tres anys. A partir del tercer any la plaça passa a ser estructural, i llavors cal catalogar-la i proveir-la de personal funcionari de carrera. En cas de no poder ser ocupada així, es tindria que treure a oferta d’ocupació pública, per a que tothom, que compleix els requisits demanats, pogués ocupar-la mitjançant un concurs-oposició, publicitat, on, en igualtat de condicions, valorar mèrits i capacitats.
Açò és el que diu la normativa, i fins ara s’ha estat incomplint. Per això, el personal interí, porta occupant places estructurals, que no estan catalogades, en molts casos, des de fa dècades.
Fa poc més d’un any, el Tribunal de Justicia de la Unió Europea, donà un tiró d’orelles a l’Estat espanyol per l’alt percentatge de personal interí, al voltant del 30%, i li va advertir de rebaixar aquesta xifra fins al 8%, si volia rebre fons europeus.
Per intentar donar una eixida a aquesta situació, que es veia vindre, des de 2015 porten convocant-se, en diferents administracions públiques, oposicions massives.
També, l’anterior ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, arrel de la sentència del TJUE, va treure el passat juliol, un Decret llei per acabar amb la temporalitat de més de 300.000 llocs de treball públic, a tot l’Estat espanyol, ocupats per personal interí, mitjançant un concurs-oposició, on els mèrits ponderaven un 40%.
Però vet ací que una part del col·lectiu del personal interí implicat, i els sindicats dels quals formen part, Confederación Intersindical i les seues federacions territorials, s’oposaren a aquesta solució i tornaren a demanar la fixesa ja i per concurs de mèrits. I llavors tornen les protestes i les pressions.
Quatre mesos després ens trobem amb un pacte entre PSOE, Unidas Podemos, PNB i ER perquè mitjançant un concurs de mèrits, es puga fer fixe al personal interí que porta més de 5 anys seguits ocupant una plaça.
I és en aquest punt on sorgeix una pregunta cabdal:
On es pretén “fixar” al personal interí? A les places que ocupen de forma interina, que són estructurals, però que en no estar catalogades, el personal funcionari de carrera no ha pogut accedir mai mitjançant un Concurs General de Trasllats?
Perquè si la resposta és afirmativa, sorgeixen una altra bateria de preguntes:
Que fa el personal funcionari de carrera que porta, en alguns casos dècades, desterrat a més de 200 quilòmetres de casa, sense possibilitat de tornar mitjançant un CGT?
Que fa el personal funcionari de carrera que porta, en diversos casos, decades en expectativa de destí?
Que fan les companyes i els companys que acaben d’aprovar l’oposició?
Que fa el personal funcionari de carrera que va concursar, al seu dia, a una plaça d’inferior categoria professional per a poder estar més aprop de casa?
Que fan els centenars de milers de persones, que sense haver treballat a l’Administració Pública, volien optar a fer-ho mitjançant una oposició?
Que fa, també, el personal interí que porta de 3 a 4 anys treballats?
I podem seguir…
Les demandes davant els tribunals poden enfangar, encara més, una situació que ja estava en vies de solventar-se, simplement aplicant la normativa ja existent. Catalogar totes les places, i en el cas de no poder ser ocupades per personal funcionari de carrera, eixir a concurs-oposició.
Sempre hem defensat i defensarem, uns serveis públics de qualitat, i això s’aconsegueix mitjançant la catalogació dels llocs de treball, primer, i l’ocupació dels mateixos pels millors professionals que ho demostren públicament, en les mateixes condicions d’igualtat, i segons acrediten els seus mèrits i capacitats per al lloc.
Volem la consolidació i l’estabilitat dels llocs de treball públics!
Catalogació ja!
