Dues vegades a l’any, a les dues de la matinada, en molts països de l’hemisferi nord s’avança o endarrereix l’hora oficial en seixanta minuts. El motiu no és un altre que aprofitar les hores de llum solar i aconseguir, d’aquesta manera, un estalvi energètic per reduir-se la necessitat d’il·luminació artificial.
Des de quan?
La primera vegada que va haver-hi un canvi d’horari estacional per aquest motiu va ser als Estats Units durant la Primera Guerra Mundial i l’objectiu va ser estalviar combustible. No obstant això, l’origen d’aquesta idea cal buscar-lo en 1784 quan Benjamin Franklin va proposar algunes mesures per a estalviar energia, entre les quals es trobava reduir el consum de cera i ciris.
El canvi d’hora en si es va regular en molts països en 1974, a partir de la crisi del petroli per a aprofitar més la llum solar i consumir menys electricitat. A Espanya el canvi d’hora està regulat pel Reial decret en 2002 adoptant la Directiva Europea de 2001. Encara que el decret es renova cada cinc anys, la Unió Europea ja ha donat caràcter indefinit a aquest costum, al·legant avantatges en l’agricultura, l’hostaleria i en l’estalvi energètic (que podria arribar a un 5%).
En l’actualitat, la utilitat dels canvis estacionals d’horari per a estalviar energia està discutida entre els experts. No obstant això, és una tradició que sembla difícil que vaja a ser erradicada encara que es demostrara que no resulta útil.
Semblança al jet lag…
Cada primavera “perdem” una hora, que serà “recuperada” al cap de sis mesos. En general, aquest canvi no afecta en absolut a la nostra salut ni al benestar, però sembla que per a algunes persones no resulta fàcil avançar o endarrerir la seua agenda interior.
Quan realitzem viatges llargs, amb canvis de fus horari, també ens podem veure sotmesos a pertorbacions en els cicles biològics, a través del que es coneix com a jet lag.
El canvi estacional d’hora podria, en teoria, afectar el nostre organisme de manera semblant al jet lag, en una intensitat proporcional al canvi (en aquest cas, de tan sols una hora): a la primavera és com si viatjàrem cap a l’est (“perdem” una hora), i a la tardor com si ho férem cap a l’oest (“guanyem” una hora). Sempre és més difícil aclimatar-se a la “pèrdua”, això és, viatjar cap a l’est. Així que el canvi d’hora a la primavera pot ser més notori que a la tardor (com experimentar un jet lag d’una hora).
No obstant això, es considera que eixir de nit i ficar-se al llit a les 2 de la matinada els caps de setmana pot influir en el nostre organisme com si férem un canvi d’horari de dues hores i mitja, amb els conseqüents efectes que sobre els ritmes circadiaris (cicles d’al voltant de 24 hores en el qual els òrgans compleixen les seues funcions), molt més que un canvi d’una hora només dues vegades a l’any.
Alguns afirmen que el canvi d’horari en una hora influeix negativament en el seu humor i estat d’ànim, al seu “rellotge corporal” i, en general, a la seua salut. Són persones que refereixen canvis en els seus patrons de somni-vigília i alteracions transitòries en el seu benestar, amb l’aparició de distimia (estat d’ànim deprimit), somnolència, astènia, irritabilitat, nerviosisme, cefalees i dificultats per a mantindre l’atenció i la concentració. Fins i tot hi ha persones que presenten molèsties digestives.
Diversos estudis han investigat sobre aquests canvis deguts a l’alteració horària, i els resultats són divergents: segons alguns, el canvi d’horari pot afectar feblement la salut, mentre per a uns altres la variació no influeix en l’equilibri de les persones.
Què diuen els estudis?
Un d’aquests estudis, publicat en 2008, va arribar a trobar un nexe d’unió entre els canvis d’horari i la incidència d’infarts de miocardi: semblen haver trobat que hi ha un increment significatiu del nombre d’infarts de miocardi en els tres dies posteriors al canvi d’horari a la primavera, mentre van trobar una disminució dels mateixos després del canvi d’horari de tardor; els autors van interpretar aquestes troballes com a producte de la privació de somni sobre el sistema cardiovascular.
Un altre estudi, aquest del 2007, afirmava que els ritmes circadiaris del cos humà poden tindre dificultats d’adaptació als canvis bruscos d’horari, afectant diversos aspectes de la salut. Altres estudis han relacionat l’impacte del canvi estacional d’hora amb l’índex de suïcidis en homes, mentre uns altres han trobat que no hi ha relació del canvi horari amb els episodis de mania.
En un altre estudi es va observar una disminució en els accidents de trànsit després de la “recuperació” de l’hora a la tardor, mentre un altre va registrar un augment en els accidents després de tots dos canvis, de primavera i tardor.
Alguns d’aquests estudis semblen mostrar que xicotets canvis en els ritmes cronobiológicos podrien desestabilitzar a individus especialment vulnerables, especialment en majors de 50 anys, que podrien adaptar-se al nou horari en un termini d’uns tres dies. En el costat contrari, sembla ser que els xiquets presenten una més fàcil adaptació als canvis estacionals d’horari.
Mapfre / Salud
Dra. Elisabeth Herrero
Dr. Jordi Esquirol
Especialistas en Medicina Familiar y Preventiva
Médicos Colaboradores de Advance Medical
http://www.mapfre.es/salud
