El xativí Ramon Rodenas i Victoria Mínguez dirigeixen la primera producció internacional per encàrrec de la companyia valenciana, que clausurarà aquest dissabte 14 de novembre el Festival Ànima d’Andorra.
XÀTIVA / VALÈNCIA. La companyia valenciana Teatre de l’Abast celebra aquest dissabte, 14 de novembre, la fita més destacada del seu desé aniversari: l’estrena de ‘Tot per fer’, la seua primera direcció i producció per encàrrec fora de les nostres fronteres. Sota la direcció del xativí Ramon Rodenas i de Victoria Mínguez, aquest espectacle multidisciplinari servirà per a clausurar Ànima, el Festival de Titelles d’Andorra, que per primera vegada inclou una obra de creació local en la seua programació oficial.
El muntatge és un projecte impulsat per l’Escena Nacional d’Andorra (ENA) en col·laboració amb Teatre de l’Abast i amb la participació del Festival Ànima del Comú d’Encamp. L’objectiu de la iniciativa va més enllà d’una simple posada en escena, ja que busca explorar i desenvolupar el teatre d’objectes i de titelles al principat pirinenc, una disciplina amb escassa presència fins ara en el seu teixit professional.
«És una estrena molt especial, no sols perquè és la primera vegada que confien en nosaltres per a produir i dirigir un espectacle a l’estranger, sinó perquè és una oportunitat per a generar sinèrgies i plantar una llavor per a la creació d’obres amb aquest llenguatge. Estem encantats de tornar al festival des de la direcció i amb un equip artístic i tècnic local», assenyalen des de la companyia.
Els objectes com a testimonis de la memòria
Partint de la pregunta de si els objectes poden conservar la memòria, ‘Tot per fer’ presenta la història de tres germans que reflexionen sobre el dol i les relacions personals arran de la pèrdua d’un familiar. Mitjançant el treball físic i la manipulació d’elements quotidians —com ara fotografies, caixes, un abric o una guitarra—, l’obra revela tot allò que els personatges no aconsegueixen expressar amb paraules.
La proposta escènica transita entre el teatre visual i físic, el moviment, la música i la paraula, aconseguint que la realitat es mescle amb el record i que els objectes adquirisquen noves vides. El resultat és una peça de 60 minuts adreçada al públic juvenil i adult, construïda amb un llenguatge poètic i travessat per l’humor que aborda el procés del dol d’una manera lluminosa.
