El govern municipal acusa el Partit Popular de manipular les dades sobre l’IBI, el Centre Raimon i la fiscalitat local, i assenyala que l’única veritat del seu discurs és que a Xàtiva hi ha dos models de gestió econòmica completament diferents
Xàtiva, 29 d’octubre de 2026.- L’Ajuntament de Xàtiva rebutja les afirmacions del Partit Popular sobre els impostos municipals i denuncia que la seua argumentació es basa en dades falses, comparacions tendencioses i afirmacions sense fonament. Davant les declaracions de Marco Sanchis, el consistori contraposa les xifres i les dades econòmiques per a desmuntar, punt per punt, cinc afirmacions del PP que considera enganyoses.
La primera de les afirmacions que qüestiona l’Ajuntament és que l’IBI haja pujat un 22,3% durant aquesta legislatura. Les dades municipals situen l’increment aproximadament en un 12 %, mentre que l’IPC ha augmentat un 13,5 % durant el mateix període. Per tant, el rebut de l’IBI ha crescut per davall de l’índex de preus al consum, fet que contradiu el percentatge difós pel PP.
La segona afirmació que rebutja el consistori és que la revisió de l’IBI responga als suposats capritxos de l’alcalde. L’Ajuntament recorda que l’increment salarial del personal públic ha comportat una despesa addicional d’aproximadament 700.000 euros en el capítol 1 del pressupost municipal, en el marc de la pujada del 5% de les retribucions. El govern municipal considera que el PP obvia deliberadament aquesta realitat pressupostària quan critica les decisions fiscals, sense explicar com proposa assumir els compromisos salarials i garantir el funcionament dels serveis públics.
La tercera afirmació qüestionada és que el Centre Raimon costarà 700.000 euros anuals a l’Ajuntament i que el consistori n’haurà d’assumir el 100% de la despesa. L’Ajuntament considera que aquesta afirmació no se sosté, ja que el centre encara no està en funcionament i no és possible establir-ne el cost definitiu. A més, la gestió correspondrà a la Fundació Raimon i Annalisa, en la qual participen altres institucions, com la Diputació de València i la Generalitat Valenciana. El finançament també podrà comptar amb els ingressos de la venda d’entrades i de la gestió del patrimoni de la fundació.
En aquest mateix context, el consistori recorda que l’aportació municipal actual a la Fundació Raimon i Annalisa és de 2.500 euros anuals, mentre que la despesa en llepolies per a la Cavalcada de Reis se situa al voltant dels 20.000 euros anuals. Unes xifres que, segons l’Ajuntament, ajuden a posar en perspectiva el debat sobre les prioritats i les despeses municipals.
La quarta afirmació que l’Ajuntament rebat és que el govern del PP a València, encapçalat per María José Catalá, haja comportat una reducció de la càrrega fiscal en tots els conceptes. El consistori posa com a exemple la taxa de residus de 2025: a València, el rebut va ser de 141,16 euros, mentre que a Xàtiva va ser de 65,59 euros. És a dir, segons aquestes dades, els veïns i veïnes de València paguen més del doble per aquest concepte que els de Xàtiva. Una comparació que el govern municipal considera imprescindible per a evitar discursos simplificadors sobre els impostos.
La cinquena afirmació que rebutja l’Ajuntament és que Xàtiva siga una ciutat amb una pressió fiscal desmesurada. El coeficient de l’IBI a Xàtiva és del 0,72, una xifra que se situa en valors pròxims als d’altres municipis valencians de més de 20.000 habitants. Silla té un coeficient del 0,73; Ontinyent, del 0,90; Carcaixent, del 0,94, i Algemesí, del 0,60. Aquestes dades mostren que la situació de Xàtiva s’ha d’analitzar amb rigor i en comparació amb altres municipis, no a partir d’afirmacions alarmistes.
Davant d’aquestes cinc afirmacions, l’Ajuntament de Xàtiva considera que el debat fiscal ha de basar-se en dades contrastables, en la realitat dels pressupostos i en una comparació rigorosa dels serveis i els impostos. El consistori denuncia que el PP presenta una visió tendenciosa de la situació econòmica municipal i que les seues crítiques no reflecteixen adequadament les xifres.
L’única qüestió en què, segons el govern municipal, el PP encerta és que a Xàtiva hi ha dos models de gestió econòmica clarament diferenciats: un basat en el rigor pressupostari, la planificació i la responsabilitat en l’ús dels recursos públics, i un altre, el del PP, que és el de la mentira, el de l’endeutament i el de la corrupció.
