El bruxisme nocturn és relativament freqüent durant la infància i no sempre necessita tractament. No obstant això, determinats símptomes poden indicar la necessitat d’una revisió odontològica.
Sentir que un xiquet carrisqueja les dents mentre dorm pot generar preocupació entre els pares. És una etapa normal del creixement? Pot perjudicar les dents? Cal utilitzar una fèrula?
Els especialistes expliquen que el bruxisme infantil és un fenomen relativament habitual que, en molts casos, disminueix o desapareix amb el temps. No obstant això, és important observar-ne l’evolució, ja que en determinades situacions pot provocar desgast dental, molèsties mandibulars o estar associat a alteracions del son.
Què és el bruxisme infantil nocturn?
El bruxisme del son és una activitat involuntària dels músculs de la mandíbula que provoca que els xiquets apreten o carrisquegen les dents mentre dormen, habitualment sense ser-ne conscients.
El soroll produït pel contacte entre les dents és un dels signes més característics, encara que també poden aparéixer sensibilitat dental, dolor muscular o molèsties en despertar-se.
Segons diferents investigacions científiques, la freqüència del bruxisme nocturn en xiquets i adolescents varia considerablement segons l’edat i els criteris utilitzats per a detectar-lo.
És normal que els xiquets carrisquegen les dents?
En molts casos, sí. Durant la infància poden aparéixer episodis de bruxisme que no ocasionen danys importants i que desapareixen o disminueixen amb el pas del temps.
Quan el carrisqueig és ocasional, no provoca dolor i les dents no presenten alteracions, pot ser suficient amb un seguiment odontològic.
No obstant això, no s’ha de donar per fet que tots els casos desapareixeran espontàniament, especialment quan els episodis són freqüents o apareixen altres símptomes.
Quines són les possibles causes?
El bruxisme infantil té un origen multifactorial. Això significa que no existeix una única causa que explique tots els casos.
Entre els factors que poden estar relacionats amb la seua aparició destaquen:
- Alteracions del son: dormir poc, tindre un descans inquiet o mantindre horaris irregulars.
- Estrés i factors emocionals: preocupacions escolars, canvis familiars o situacions de tensió.
- Problemes respiratoris: ronquits, respiració per la boca o possibles trastorns respiratoris durant el son.
- Predisposició familiar: alguns estudis han observat una relació amb els antecedents familiars.
Els especialistes recorden que el bruxisme no ha d’atribuir-se automàticament als nervis o a una mala posició de les dents, ja que cada cas requereix una valoració individual.
Quan cal preocupar-se i acudir al dentista?
Encara que el bruxisme infantil no sempre necessita tractament, hi ha determinats senyals que no s’han d’ignorar:
- Desgast visible de les dents o aparició de fractures.
- Dolor en la mandíbula o en els músculs de la cara, especialment al matí.
- Sensibilitat dental al fred, a la calor o en mastegar.
- Molèsties en obrir la boca o moure la mandíbula.
- Episodis de carrisqueig molt freqüents o intensos.
A més, si el xiquet ronca habitualment, respira per la boca, presenta pauses respiratòries mentre dorm o es desperta excessivament cansat, és important consultar amb el pediatre per a descartar possibles problemes respiratoris del son.
Com es diagnostica el bruxisme infantil?
El diagnòstic comença amb una entrevista als pares i una exploració de la boca del xiquet.
L’odontòleg valora l’estat de les dents, el possible desgast, la sensibilitat muscular i el funcionament de la mandíbula. També té en compte l’edat, el desenvolupament dental i la qualitat del descans.
En alguns casos pot ser necessària la col·laboració amb el pediatre o altres especialistes, especialment quan existeixen sospites d’alteracions respiratòries durant el son.
Quins tractaments existeixen?
No tots els xiquets amb bruxisme necessiten una intervenció. El tractament dependrà de l’edat, els símptomes, el desgast dental i els possibles factors associats.
Entre les mesures que poden recomanar-se es troben les revisions periòdiques, la millora dels hàbits de descans i el tractament de possibles problemes respiratoris.
En determinades situacions, l’odontòleg també pot valorar l’ús de dispositius individualitzats per a protegir les dents, sempre tenint en compte el creixement i el desenvolupament de la dentició.
Actualment, la investigació científica encara no ha identificat un tractament universalment eficaç per al bruxisme infantil. Per això, la intervenció ha de ser personalitzada i supervisada per un professional.
Què poden fer els pares a casa?
Observar els hàbits de son és una de les mesures més útils. Anotar si el xiquet carrisqueja les dents, ronca, es desperta cansat o presenta molèsties pot facilitar la valoració odontològica.
També és recomanable mantindre horaris regulars, crear un ambient tranquil abans de dormir i reduir l’ús de pantalles a última hora del dia.
Els experts desaconsellen renyir el xiquet pel carrisqueig, ja que és una activitat que habitualment no pot controlar de manera voluntària.
La importància d’una revisió a temps
El bruxisme infantil no sempre és motiu d’alarma, però tampoc s’ha d’ignorar quan apareixen símptomes o alteracions en les dents.
La detecció precoç i una valoració individualitzada són fonamentals per a protegir la salut bucodental dels més menuts i afavorir un descans saludable.
