El 6 de setembre de 1926 obria les portes al cor comercial de Xàtiva un establiment cridat a convertir-se en un referent sanitari, professional i cívic per a generacions de xativins: la Farmàcia Casesnoves. Complir cent anys de trajectòria ininterrompuda fa palesa la pervivència d’un model d’apotecaria humanista i assistencial arrelat a la vida comunitària, testimoni directe de les transformacions socials, polítiques i sanitàries de la ciutat al llarg del darrer segle.
L’estrena del jove llicenciat Manuel Casesnoves Soler al capdavant de la botica fou viscuda amb un gran entusiasme. El 22 d’agost de 1926, El Pueblo avançava la presa de possessió de l’acreditada farmàcia del carrer Wilson número 2 (carrer Botigues). Pocs dies després, el 6 de setembre de 1926, coincidint amb l’obertura efectiva, la revista de la Unión Cultural Setabense, sota la capçalera Juventud que trabaja, dedicava un elogiós article que celebrava que aquell jove «culte, treballador i entusiasta» recuperara l’establiment que havia regentat el difunt Federico Doménech i, anteriorment, el seu propi avi matern.
Amb només 22 anys —llicenciat en Farmàcia amb tot just 20 anys complits—, Manolo Casesnoves reobria una botica renovada amb gust sobri i modern. Orfe de pare, la seua vocació venia canalitzada per la família materna, la qual el va apadrinar amb tot just set anys. Els Soler constituïen una autèntica nissaga d’apotecaris iniciada a Xàtiva en 1865 per Joaquín Soler Picornell i continuada pel seu oncle Joaquín Soler Alfonso a la plaça de Tetuan. La família Casesnoves s’havia dedicat preferentment a altres activitats: primer moliners i forners; i més tard en professions liberals com l’arquitectura, l’enginyeria o el comerç, mentre que fou Manolo qui va iniciar la tradició farmacèutica dels Casesnoves a la nostra ciutat.
Des dels inicis, l’establiment oferia un servei capdavanter per a l’època: formulació magistral, medicaments purs, sèrums, vacunes, anàlisis clíniques, caixes tocològiques, aigües mineromedicinals, ortopèdia i perfumeria. Tot just proclamada la II República el 1931, Manolo Casesnoves fou elegit vocal del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València i adscrit a la Comissió de Farmàcies Rurals, des d’on va defensar l’abastiment de medicaments bàsics a les comarques d’interior i la cobertura sanitària de les classes treballadores de la Costera.
La transcendència de la farmàcia no s’entén sense la integritat ètica del seu fundador, compartida amb la seua esposa, Adela Soldevila Galiana. Don Manuel —tinent d’alcalde entre 1940 i 1943, alcalde accidental durant la postguerra i regidor fins a la seua mort— mai va concebre l’ofici com una activitat exclusivament comercial, sinó com un exercici de justícia distributiva i d’acció social. El 1939 fou nomenat responsable del Patronat Nacional de Lluita contra la Tuberculosi a Xàtiva, inspector farmacèutic municipal i encarregat del subministrament dels tractaments de la Beneficència.
Durant la postguerra i el racionament, la farmàcia esdevingué un refugi per a les famílies desvalgudes. Guiat per una profunda fe cristiana, atenia tothom sense distinció: dispensava medicaments de franc, ajornava pagaments i avançava préstecs d’urgència. Quan sabia que els malalts no podien pagar, renunciava a cobrar a canvi d’una simple oració. Aquella pràctica diària de caritat callada, exercida en els moments més ombrívols de la història local, va deixar una empremta inesborrable de gratitud en la memòria popular setabense, els qui anomenaven la farmàcia «La Farmacia de los Pobres». Aquesta viva fama de santedat en el dia a dia va transcendir l’àmbit de la devoció popular i es va traduir en l’obertura formal de la causa de canonització conjunta amb la seua dona, Adela Soldevila, sota el títol de servents de Déu. El procés diocesà ha destacat de manera unànime l’exercici caritatiu i desinteressat de la professió farmacèutica com una de les proves centrals de la vivència heroica de les virtuts cristianes en el si de la comunitat.
Després de la sobtada mort del fundador el 1958, Lolita Santonja, vinculada a la família a través d’un cosí d’Adela Soldevila , va prendre la regència fins que el fill del matrimoni Manuel Casesnoves Soldevila va agafar el relleu. Va saber mantindre el prestigi de la botica alhora que desenvolupava una carrera cívica clau durant la Transició, convertint-se en 1979 en el primer alcalde democràtic de Xàtiva. Posteriorment, els seus fills han mantingut viva l’herència farmacèutica, al carrer Vicent Boix 7, on el veïnat és atès ja per la quarta generació de Casesnoves farmacèutics. El 6 de setembre de 2026, la Farmàcia Casesnoves va complir un segle de vida ininterrompuda fidel als principis que la van veure nàixer: una pràctica sanitària basada en la competència científica, l’ètica professional i una lleialtat incondicional a la salut de Xàtiva.
Foto: Manolo Casesnoves Soldevila. Foto Antoni Marzal
