Una càries no destrueix una dent d’un dia per a un altre. Es tracta d’un procés progressiu en què els àcids produïts pels bacteris de la placa provoquen una pèrdua de minerals dels teixits dentals. Si no es controla, la lesió pot avançar des de l’esmalt fins a la dentina i, finalment, arribar a la polpa, on es troben els nervis i els vasos sanguinis.
Però, quant de temps pot passar fins que això ocórrega? La resposta no és senzilla: no totes les càries avancen a la mateixa velocitat.
Es pot saber quant tardarà una càries a destruir la dent?
No existeix un termini exacte. Una càries pot evolucionar de manera molt diferent segons la persona, la profunditat de la lesió, la higiene oral, l’alimentació, la saliva o l’exposició al fluor.
De fet, algunes lesions inicials que encara no han provocat una cavitat poden mantindre’s estables durant molt de temps i, en determinades circumstàncies, arribar a detindre’s o remineralitzar-se.
La situació és diferent quan la càries ja ha penetrat en les capes més profundes de la dent. En estos casos, augmenta el risc que continue avançant i pot ser necessari realitzar un tractament restaurador.
Per això, detectar-la en les primeres fases permet aplicar tractaments més conservadors i preservar una major quantitat de teixit dental sa.
Quines són les etapes d’una càries?
La càries és un procés continu i dinàmic. Encara que no totes evolucionen igual, generalment es poden diferenciar diverses fases.
Primera etapa: desmineralització de l’esmalt
El procés comença quan els bacteris de la placa metabolitzen els sucres i produeixen àcids que alteren l’equilibri mineral de l’esmalt.
En esta primera fase pot no existir cap forat visible. Un dels primers signes pot ser l’aparició d’una zona blanquinosa o opaca.
És precisament en este moment quan existeixen més possibilitats de frenar l’evolució mitjançant mesures preventives, una higiene adequada, el control del consum de sucres i una correcta exposició al fluor.
Segona etapa: avanç a través de l’esmalt
Si la desmineralització continua, la lesió va penetrant progressivament en l’esmalt.
Un dels principals problemes és que la càries pot continuar avançant sense provocar dolor. Per tant, l’absència de molèsties no significa necessàriament que la dent estiga sana.
Les revisions odontològiques i, quan siga necessari, les proves radiogràfiques permeten detectar lesions que encara no resulten visibles a simple vista.
Tercera etapa: arribada a la dentina
Quan la càries arriba a la dentina, situada just davall de l’esmalt, la progressió pot accelerar-se perquè es tracta d’un teixit menys mineralitzat.
En esta fase poden començar a aparéixer símptomes com sensibilitat al fred, a la calor, als aliments dolços o àcids.
El tractament dependrà de la profunditat i les característiques de la lesió. Quan ja existeix una cavitat, habitualment serà necessari restaurar la dent.
Quarta etapa: afectació de la polpa
Si la càries continua avançant, pot arribar a la polpa dental, on es troben els nervis i els vasos sanguinis.
És aleshores quan poden aparéixer inflamació i dolor, tant davant d’estímuls com de manera espontània. Si el procés continua sense tractament, la polpa pot necrosar-se i la infecció arribar als teixits que envolten l’arrel.
Quinta etapa: infecció i abscés
En les fases més avançades, els bacteris poden arribar als teixits situats al voltant de l’arrel i provocar una infecció o un abscés dental.
Dolor intens, inflamació i sensibilitat en mossegar són alguns dels possibles símptomes. Curiosament, en alguns casos avançats el dolor pot arribar a desaparéixer temporalment perquè la polpa ha deixat de ser vital. Això no significa que el problema s’haja solucionat.
Factors que influeixen en la rapidesa de la càries
La velocitat amb què avança una càries depén de múltiples factors.
La freqüència amb què es consumeixen aliments i begudes ensucrades és un dels més importants. No sols importa la quantitat de sucre, sinó el nombre de vegades que les dents hi estan exposades al llarg del dia.
La higiene oral també té un paper fonamental. L’acumulació de placa bacteriana afavoreix el desenvolupament de la càries, mentre que el raspallat i la higiene interdental ajuden a controlar-la.
El fluor contribueix a la remineralització i augmenta la resistència dels teixits dentals davant dels atacs àcids.
També és important la saliva, que ajuda a neutralitzar els àcids i participa en la remineralització. Per això, les persones que pateixen sequedat bucal poden presentar un major risc de càries.
Finalment, la localització i l’estat inicial de la lesió també influeixen. Les zones entre les dents, les superfícies amb fissures profundes o les arrels exposades poden presentar un risc superior.
Quant tarda una càries a destruir una dent?
La ciència no permet establir una xifra concreta de mesos o anys. Algunes lesions inicials poden mantindre’s estables durant anys si es controlen els factors de risc, mentre que altres poden evolucionar amb molta més rapidesa.
Els estudis mostren, a més, que algunes lesions de l’esmalt poden tardar diversos anys a arribar a la dentina. Per tant, afirmar que una càries tarda sis mesos, un any o qualsevol altre període concret a destruir una dent seria una simplificació.
El més important no és calcular quant de temps queda, sinó determinar en quina fase es troba la càries i actuar abans que continue avançant.
I si ja s’ha format un forat?
Quan ja existeix una cavitat, la situació canvia. La dent ha perdut part de la seua estructura i la zona afectada pot resultar més difícil de netejar. Si la lesió ha arribat a la dentina, pot avançar amb més facilitat cap a l’interior.
Una càries inicial pot requerir mesures preventives i seguiment en determinats casos. Una lesió cavitada pot necessitar una restauració i, si ha arribat a la polpa, pot ser necessari realitzar una endodòncia.
Per això, esperar que aparega dolor és un error. Quan la dent comença a fer mal, la càries pot trobar-se ja en una fase avançada.
Quan es pot salvar la dent?
Fins i tot una càries avançada no significa necessàriament que la dent s’haja d’extraure.
La possibilitat de conservar-la dependrà de la quantitat de teixit sa que quede, de la profunditat de la lesió, de l’estat de la polpa i de les estructures que envolten l’arrel. Si la càries ha arribat al nervi, una endodòncia pot permetre eliminar el teixit afectat, desinfectar els conductes i restaurar posteriorment la dent. L’extracció sol
