EDITORIAL
Xàtiva corre el risc de confondre modernització amb saturació. Les pantalles LED han arribat als nostres baixos comercials i, amb elles, una pregunta que ja no podem esquivar: fins a quin punt volem omplir de publicitat els nostres espais urbans?
Hi ha ciutats que canvien sense que ens n’adonem. Un dia apareix una pantalla. Després una altra. I una altra més. Fins que allò que abans formava part del paisatge quotidià deixa de ser una excepció i es converteix en costum.
A Xàtiva, cada vegada és més habitual trobar grans pantalles LED ocupant els baixos comercials o espais que fins fa no tant tenien una altra funció. Pantalles que emeten publicitat de manera constant, que canvien d’imatge, que parpellegen i que, especialment quan cau la nit, adquireixen una presència difícil d’ignorar.
I és precisament ací on creiem que cal obrir un debat.
No es tracta d’estar contra la tecnologia ni contra la publicitat. Es tracta de preguntar-nos fins a quin punt volem convertir els nostres carrers en una successió d’aparadors digitals.
Xàtiva té un patrimoni que no es troba només en els seus monuments. També està en els seus carrers, en les places, en els comerços, en les persianes que s’alcen cada matí, en els aparadors, en la botiga on el comerciant coneix els seus clients pel nom. En definitiva, en una manera d’entendre la ciutat que va molt més enllà de vendre i comprar.
Per això resulta, com a mínim, paradoxal que mentre parlem constantment de la necessitat de revitalitzar el comerç local, els baixos comercials puguen acabar convertits en simples suports publicitaris.
¿Estem revitalitzant els nostres carrers o simplement canviant els aparadors per pantalles?
La qüestió tampoc és menor des del punt de vista del paisatge urbà. Una pantalla pot ser moderna, atractiva i tecnològica, però moltes pantalles juntes poden acabar generant just l’efecte contrari: saturació visual.
I de nit, la qüestió encara cobra més importància. La llum artificial forma part de les nostres ciutats, però també necessita límits. Intensitat, horaris, ubicació i continguts són qüestions que haurien de formar part d’una regulació clara, especialment quan aquests elements es troben en zones residencials o en punts amb una elevada circulació de vehicles i vianants.
Innovar no significa necessàriament posar més llum.
També ens preocupa una altra conseqüència d’aquesta tendència: la manera com entenem la publicitat local. Durant dècades, els mitjans de comunicació de Xàtiva i de la comarca han sigut un espai perquè els comerços, les empreses i els professionals locals es donaren a conéixer. Una publicitat vinculada al territori, que contribueix també a mantindre viu un ecosistema comunicatiu propi.
Ara, davant l’aparició de nous formats publicitaris, caldria preguntar-se si volem que tota la comunicació comercial de la ciutat acabe reduïda a impactes visuals que duren només uns segons.
No és una qüestió de triar entre mitjans de comunicaió i pantalla. És una qüestió de model.
I ací l’Ajuntament de Xàtiva té una responsabilitat. No necessàriament per prohibir, però sí per ordenar, regular i posar criteri. Per decidir on, com, quan i amb quina intensitat poden instal·lar-se aquests elements.
Perquè regular no és anar contra la modernitat. Al contrari: és decidir com volem que la modernitat encaixe en la nostra ciutat.
Xàtiva no ha de renunciar a la tecnologia, però tampoc hauria de permetre que la tecnologia acabe menjant-se el paisatge urbà. Els nostres carrers necessiten activitat, comerç, vida i llum. Però també necessiten descans visual, identitat i personalitat.
Per això, la pregunta que deixem damunt la taula és senzilla:
¿Què volem trobar quan passejem pels carrers de Xàtiva d’ací a uns anys: una ciutat amb comerç i identitat o una successió de pantalles publicitàries?
El debat està obert. I potser ja és hora de començar-lo.
Encara hi ha una contradicció més
Però en aquesta reflexió no podem obviar un altre element: l’Ajuntament de Xàtiva també està sent partícip d’aquesta creixent presència de pantalles publicitàries a la ciutat.
Mentre es parla de la necessitat de cuidar l’espai urbà, el paisatge i la qualitat de vida dels veïns, el consistori ha donat el seu consentiment perquè s’instal·len dues noves pantalles publicitàries en dos llocs emblemàtics de Xàtiva.
I és ací on apareix una contradicció difícil d’ignorar. Si la proliferació d’aquests dispositius pot acabar generant una ciutat visualment més saturada, amb més llum artificial i més estímuls publicitaris, no sembla coherent que l’administració que hauria de posar ordre i establir límits contribuïsca, al mateix temps, a ampliar aquesta tendència.
Si l’Ajuntament considera que cal protegir i cuidar l’espai públic de Xàtiva, també hauria de ser el primer a posar límits a aquesta invasió visual.
Perquè, si en lloc de posar-hi remei continuem afegint més pantalles, qui acabarà pagant les conseqüències d’aquesta saturació serem tots: els veïns, els comerciants i la mateixa ciutat.
I potser d’ací a uns anys, quan mirem els nostres carrers i ja no ens sorprenga veure una pantalla darrere d’una altra, ens adonarem que el problema no era haver avançat massa poc, sinó no haver sabut posar límits a temps.
