By Marta S. | Periodista local especialitzada en consum i economia de proximitat. Reportatge de setembre 2026.
La Fira d’Agost de Xàtiva porta dècades depurant les seues parades. Analitzem com funciona eixe control i per què el mateix criteri és útil també en l’entreteniment digital.
Per què la Fira d’Agost de Xàtiva ja no es fia dels jocs d’atzar sense control
Cada mes d’agost, l’Albereda i el recinte firal de Xàtiva es plenen de llum, música i parades que porten generacions repetint-se. Enguany la Fira d’Agost va tancar amb més de 100 actes i concerts gratuïts, malgrat la pluja que va deslluir alguna nit de finals d’agost. Darrere d’eixa aparença de festa espontània hi ha, tanmateix, un treball municipal poc visible: revisió de llicències, control de bàscules a les parades de fira, inspecció de material elèctric i, cada vegada més, atenció especial als jocs d’atzar que es munten al costat de les atraccions.
No és un detall menor. Xàtiva no es fia de qualsevol parada que arribe amb un cartell atractiu i prou. I eixa desconfiança, ben entesa, hauria de traslladar-se a un altre terreny on el control costa molt més d’aplicar: el digital.
El filtre que ningú veu a la Fira, i el que falta a internet
L’Ajuntament exigeix documentació, assegurances i inspeccions abans que qualsevol firaire muntar una parada de bitllets, rifa o joc d’habilitat. Això ve de lluny. La Fira de Xàtiva té arrels que es remunten al privilegi atorgat per Jaume I, i aqueixa llarga tradició ha anat consolidant, amb els segles, un sistema de vigilància que avui donem per fet quan passegem entre atraccions.
El problema és que eixe mateix criteri de vigilància no sempre es trasllada quan el joc es trasllada a una pantalla. Un veí de la Costera pot passar la vesprada mirant parades controlades i, hores després, obrir el mòbil i triar entre desenes de plataformes d’entreteniment digital sense saber ben bé com diferenciar-les entre elles. En aquest context apareix el terme casinos sin licencia, que fa referència a plataformes que operen fora del marc regulador espanyol de joc d’atzar. Una guia sobre casinos sin licencia descriu, de manera neutra i merament informativa, com identificar aquest tipus de plataformes i quines diferències presenten respecte a les que sí compten amb supervisió local. És, en definitiva, informació comparable a la que qualsevol ciutadà pot consultar sobre els requisits que ha de complir una parada de fira.
Val la pena recordar-ho amb claredat: jugar comporta risc, i cal fer-ho de manera responsable i només amb diners que un es puga permetre perdre. Si el joc comença a ser un problema, hi ha recursos com BeGambleAware.org.
Per què la fira sí que funciona com a model de control
La clau no és que la Fira siga perfecta. És que té un procés. Cada firaire que vol instal·lar-se a l’Albereda passa per un registre municipal. Cada bàscula, cada joc, cada instal·lació elèctrica té un responsable identificable. Si alguna cosa falla, hi ha algú a qui reclamar.
Aquest model no és exclusiu de Xàtiva, per descomptat. Funciona igual a fires d’Ontinyent o Alzira. Però és precisament perquè és tan normal que ningú en parla. Ho donem per fet fins que topem amb un espai on eixe control costa més de veure a simple vista.
Un estudi publicat per l’associació de psicologia espanyola apunta que al voltant de l’1,4% de la població presenta un possible joc problemàtic, una xifra que conviden a pensar en com d’important és la informació prèvia abans d’accedir a qualsevol espai d’entreteniment digital. No és casualitat. Coneixement clar, criteris de comparació i informació accessible: eixe és el patró que funciona, tant en una parada física com en un espai digital.
Consum, joventut i el paper de les institucions locals
La xarxa de vigilància de la Fira també protegeix, indirectament, els menors i els joves que hi passegen. Cap firaire pot muntar un joc d’apostes obert a qualsevol edat sense complir criteris mínims. Aquesta mateixa preocupació és la que hauria de guiar el debat digital, sobretot ara que Xàtiva encara el curs polític amb canvis de lideratge a diverses formacions i un darrer any de mandat marcat, segons els mateixos grups municipals, per l’objectiu de «cumplir i culminar» projectes clau de ciutat.
Les dades sobre l’entreteniment digital entre adolescents no conviden a la despreocupació. Segons un reportatge publicat per un diari regional, els adolescents que aposten es dupliquen entre els 14 i els 18 anys, i un percentatge no menor arriba a mostrar senyals de risc abans de fer-se majors d’edat. No cal ser alarmista per prendre-s’ho seriosament. Cal, simplement, aplicar el mateix sentit comú que ja apliquem a l’Albereda cada mes d’agost.
El que la ciutat pot fer amb el que ja sap fer bé
Xàtiva no necessita inventar res de nou. Ja té experiència en supervisió, en exigir papers, en dir que no a qui no complix requisits. El repte és traslladar eixa mateixa exigència al terreny digital, on les fronteres municipals no serveixen de gran cosa i on la responsabilitat recau, sobretot, en la informació que arriba a les famílies.
Algunes associacions de prevenció d’addiccions ja alerten que un percentatge creixent de joves, per damunt del 4% en alguns estudis, es troba en risc de caure en pràctiques problemàtiques abans d’acabar l’adolescència. Són xifres que conviden a parlar-ne obertament a casa, a l’institut i, per què no, també des dels mitjans locals que cobreixen la vida quotidiana d’un poble.
Preguntes freqüents sobre el control del joc a fires i espais digitals
Qui controla les parades de joc a la Fira d’Agost de Xàtiva? L’Ajuntament revisa llicències, assegurances i condicions tècniques de cada parada abans d’autoritzar-ne la instal·lació. Cap firaire pot muntar un joc d’atzar sense passar per eixe registre previ, cosa que dona una traçabilitat que l’entreteniment digital no sempre ofereix de manera tan visible.
Per què hi ha tanta diferència entre una parada de fira i una plataforma digital? La parada respon davant d’una administració concreta i identificable, mentre que moltes plataformes digitals operen des de jurisdiccions diferents, amb marcs de supervisió que varien molt d’un lloc a un altre. Eixa varietat fa que informar-se abans d’accedir siga especialment útil.
Afecten aquests riscos especialment els joves? Sí. Diversos estudis apunten que el percentatge de joves en risc de desenvolupar hàbits problemàtics creix de manera notable entre els 14 i els 18 anys, sobretot quan l’accés es fa des del mòbil i sense cap filtre familiar previ.
Té Xàtiva algun paper en la prevenció d’aquests riscos? Directament, l’Ajuntament no regula plataformes digitals, però pot impulsar xarrades informatives i col·laborar amb entitats de prevenció, tal com ja fa amb altres temes de seguretat i benestar social entre col·lectius vulnerables.
Quina relació té açò amb la tradició de la Fira d’Agost? La Fira demostra que el control funciona quan hi ha voluntat institucional i procediments clars. Eixe mateix model de vigilància, adaptat, és el que fa falta traslladar a espais digitals on avui costa més de reconéixer a simple vista.
La Fira d’Agost seguirà tornant cada estiu amb les seues llums i les seues parades revisades una per una. El que hauria de canviar és la sensació que eixe mateix nivell d’exigència s’acaba quan tanquem la porta de casa i obrim el mòbil.
