Les quatre comparses amb càrrec despleguen espectaculars boatos en una desfilada multitudinària que s’allarga durant més de nou hores
Ontinyent ha viscut aquest divendres la jornada més esperada de les seues Festes de Moros i Cristians amb la celebració de les Entrades, que han transcorregut amb total normalitat després que la pluja obligara a suspendre el dia anterior l’Entrada de Bandes. El bon oratge i les temperatures més suaus que en dies anteriors permetien que milers de participants i espectadors gaudiren d’un dels actes més emblemàtics del calendari festiu de la ciutat.
Des de les 18:00 hores, amb l’inici de l’Entrada Cristiana, fins passades les 3:00 de la matinada, amb la conclusió de l’Entrada Mora, els carrers de les avingudes d’Almaig i Daniel Gil es convertien en un gran escenari on història, cultura, música i espectacle es donaven la mà. Milers de persones, entre festers i festeres de les 24 comparses, músics, ballets, figurants, personal tècnic i equips d’assistència als diferents muntatges van prendre part en la desfilada en la que l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, participava activament, integrant-se en l’esquadra del 50 aniversari de la comparsa Taifes, al bàndol moro, mentre que la vicepresidenta primera de la Diputació de València i primera tinenta d’alcalde, Natàlia Enguix, desfilava per primera vegada amb la comparsa Bucaneros, al bàndol cristià. L’acte era retransmés en directe per la televisió pública valenciana, À Punt, i pot ser visualitzat al seu canal de youtube.
L’Entrada Cristiana va estar marcada per dues propostes amb una forta càrrega històrica i cultural. La comparsa Estudiants, encarregada de la Capitania Cristiana amb Ricardo Enguix al capdavant, va convertir el clàssic valencià Tirant lo Blanc en el fil conductor del seu boato. Al llarg de diversos capítols escènics, la desfilada va recórrer els grans valors i innovacions de l’obra de Joanot Martorell, des de la seua transcendència cultural i el protagonisme de les figures femenines fins a la transformació de l’ideal cavalleresc, la importància de l’estratègia militar o la dimensió humana dels seus personatges. Tot culminava amb l’aparició del capità, identificat amb la figura de Tirant, en una proposta que reivindicava la literatura com a part fonamental del patrimoni cultural i de la identitat valenciana.
La desfilada cristiana la tancava la comparsa Almogàvers, responsable de l’Ambaixada Cristiana amb José Luis Gandia com a ambaixador i Gonzalo Martí com a banderer, traslladava el públic als orígens d’aquests guerrers de frontera. El boato recorria, amb una acurada posada en escena, el naixement llegendari dels almogàvers als Pirineus, la seua participació en la conquesta del Regne de València i el seu paper determinant en la història medieval de la Corona d’Aragó. Ballets, música en directe, efectes escènics i una destacada recreació dels diferents episodis històrics reforçaven un relat on les diferents representacions d’àguiles eren una constant.
Ja de nit, la Capitania Mora dels Moros Marinos, amb Juan Luis Galiana com a capità, prenia com a punt de partida la figura del soldà Mehmed II i la conquesta de Constantinoble per construir un relat que traslladava simbòlicament aquell episodi històric fins a Ontinyent. El muntatge recreava el desembarc de les tropes otomanes, el trencament de les cadenes, el setge i la conquesta de la ciutat, combinant elements històrics, recreació militar, animals, ballets i grans carrosses en una proposta marcada per l’espectacularitat visual i la cuidada ambientació.
Finalment, la comparsa Moros Espanyols tancava l’entrada de 2026 amb una Ambaixada Mora amb Sergi Garcia com a ambaixador i David Mateu com a banderer. El seu boato transportava els espectadors a l’any 1086, evocant la unió dels diferents regnes d’Al-Àndalus davant l’amenaça dels regnes cristians i la transcendència històrica de la batalla de Sagrajas. La desfilada recorria els regnes de Sevilla, València i Granada abans de culminar amb la representació de la gran coalició andalusina, posant en valor conceptes com la unitat, el lideratge i la cooperació entre pobles a través d’un ampli desplegament de ballets, música, cavalleria, carrosses i esquadres.
