El festival de Xàtiva ha oferit enguany quatre espectacles que han invocat diverses sensibilitats musicals, amb les entrades sempre exhaurides
AGUSTÍ GARZÓ
Nits al Castell de 2026 ja és història. Amb el doble concert de dissabte, el festival de Xàtiva ha tancat una de les edicions —la que fa 27— més eclèctiques: del virtuosisme instrumental de Carlos Núñez a la pegada dels huitanta de Rafa Sánchez; del pop-rock indie més visceral amb Sidonie al retorn als escenaris de dues de les referències més incontestables de la música en valencià del segle XXI: Tardor i el Diluvi. El públic de cadascuna d’aquestes propostes (de vegades, de les quatre) s’ho ha passat d’allò més bé. I els artistes han vist que la fortalesa és un escenari molt especial. Les quatre nits, amb tot el paper venut, han proporcionat quatre actuacions que quedaran en la memòria.
Tardor va anunciar ara fa gairebé un any aquest retorn amb un nou disc, La vida com un joc, i un primer senzill, Hi havia una ciutat, sobre la pèrdua d’identitat dels barris a causa de la gentrificació. Ja està situat com un dels temes de la part final del recital, que es va coronar amb La llum incondicional, un dels seus èxits. Van tocar L’instint, Ontàrio, Vint-i-set, Nevar a València, Trenta-sis i El món s’apaga (aquestes dues, de 2026), Digne de recordar i les dues esmentades. El món s’apaga és una cançó experiencial. Literalment: estaven gravant-la a Castelló de Rugat quan va ocórrer l’apagament general del 28 d’abril de l’any passat.
El Diluvi, per la seua banda, també torna als escenaris enguany ja que no tocava en directe des de 2024. Ho fa amb la gira Quinze de quinze (quinze anys de trajectòria, i quinze únics concerts), del qual el de dissabte a Xàtiva era el que fa nou. Li queden els concerts de Banyeres de Mariola (29 d’agost); Alboraia i Xixona (19 i 26 de setembre); Alzira i Girona (8 i 30 d’octubre) i finalment, Ondara el 14 de novembre.
Tocà disset peces, agrupades en una mena de blocs: Tendresa insubmisa (després de la intro); Tu, sols tu, Tremole, Fandango, Respira. Per seguir amb Present, L’amor que fem, Cantem per tu, Tot anirà bé, Heroïnes. Després, Sageta, Vell record i La sort de coincidir. Per culminar amb Misèria i amor, Terra que no oblida, A fer la mà i Alegria, l’himne de 2015 que corona les actuacions amb eixa invitació a estar alegres: «Tinc una alegria sense fronteres, una alegria plana, sense normes. Tinc una alegria de camins oberts, una alegria de color verd…».
El grup de Flora Sempere, Andreu Ferre, Txus Rodríguez, David Payà, Lluc Llorens i Dani Garcia va mostrar la seua estima per Xàtiva convidant a pujar a l’escenari a Pep Gimeno, Botifarra, que va cantar amb ells. Tant Tardor com El Diluvi van obsequiar els espectadors, també, amb eixa sortida a la platea a cantar ben a prop d’ells. Sempre és un moment que agrada especialment.
Un fermall, el de dissabte, amb molts espectadors joves als seients també com a nota destacada. I amb la sensació d’haver assistit a una cerimònia musical inoblidable; una mena de tornada al carril central de la música mediterrània. Igualment destacable ha estat enguany, tot i les dificultats inherents d’un castell, l’encert de millorar notablement l’accés de les persones amb mobilitat reduïda. Se’ls ha reservat les primeres butaques de la primera fila, només accedir a la platea, i s’han col·locat unes planxes metàl·liques que suavitzen les nombroses barreres i els desnivells d’una instal·lació com aquesta.
Al capdavant de la nau, novament, ha estat Rafa Jordan (Pro21). Un problema de salut —no greu, però prou invalidant— l’ha obligat a treballar les dues últimes setmanes amb les dificultats afegides que ja té el Castell, on les proves de so de la vesprada s’han arribat a fer algun any amb 44 graus. Jordan ha agraït al personal del festival “l’excepcional professionalitat demostrada, ajudant a tothom al fet que l’experiència no es veja perjudicada per les dificultats del recinte”, ha declarat a Diari Digital.
