Artícle Patrocinat

Finestres més eficients: els avenços que n’han transformat la fabricació i el rendiment

9 julio, 2026

La finestra ha deixat de ser un simple element destinat a proporcionar il·luminació natural i ventilació. En les darreres dècades s’ha convertit en una de les peces fonamentals de l’eficiència energètica dels edificis, fins al punt que el seu disseny influeix directament en el consum de calefacció i refrigeració, el confort tèrmic, l’aïllament acústic i fins i tot en la certificació energètica d’un habitatge. L’evolució dels materials, l’enginyeria dels perfils i les tecnologies aplicades al vidre han transformat completament un producte que, durant molts anys, va evolucionar a un ritme relativament lent.

A Europa, on els edificis representen una part molt important del consum energètic, les exigències normatives han impulsat una autèntica revolució en la fabricació de finestres. Ja no n’hi ha prou amb instal·lar un marc resistent o un vidre de més gruix. El rendiment depèn del comportament del conjunt: perfils, envidrament, cambres d’aire o de gas, juntes d’estanqueïtat, ferratges i, sobretot, una instal·lació correcta que eviti infiltracions d’aire i ponts tèrmics.

Un dels avenços més significatius ha estat la generalització dels perfils amb trencament de pont tèrmic en les fusteries d’alumini. Aquesta tecnologia incorpora un material aïllant entre les cares interior i exterior del perfil, reduint la transmissió de temperatura entre tots dos costats de la finestra. Paral·lelament, les finestres de PVC han consolidat la seva presència gràcies a la seva elevada capacitat d’aïllament i a uns nivells de manteniment molt reduïts. L’elecció entre alumini amb trencament de pont tèrmic i PVC depèn de factors com les dimensions, el disseny arquitectònic o el pressupost, però totes dues solucions representen un salt molt important respecte de les fusteries tradicionals.

L’evolució del vidre ha estat igualment determinant. Els dobles i triples envidraments amb cambres plenes de gasos nobles, com l’argó, juntament amb els vidres de baixa emissivitat (Low-E), permeten limitar les pèrdues de calor durant l’hivern i reduir l’entrada de radiació solar a l’estiu. Aquest equilibri millora el confort interior i contribueix a disminuir la demanda energètica de l’edifici. En projectes d’alta eficiència, com els dissenyats sota l’estàndard Passivhaus, aquests sistemes formen part d’una estratègia global en què l’envolupant tèrmica té un paper essencial.

Un altre aspecte que ha guanyat protagonisme és l’hermeticitat. Una finestra eficient no només ha d’aïllar tèrmicament, sinó també impedir filtracions d’aire no controlades. Les millores en les juntes d’estanqueïtat, els tancaments multipunt i els sistemes de fabricació han permès assolir nivells de permeabilitat molt superiors als de generacions anteriors, reduint corrents d’aire, condensacions i pèrdues energètiques.

L’eficiència ja no es mesura únicament en termes tèrmics. L’aïllament acústic constitueix una demanda creixent, especialment en entorns urbans. La combinació de diferents gruixos de vidre, cambres optimitzades i perfils d’altes prestacions permet reduir significativament la transmissió del soroll exterior, millorant la qualitat de vida dels ocupants sense necessitat d’intervencions estructurals sobre l’edifici.

La fabricació també ha experimentat una profunda transformació. La digitalització dels processos productius, el mecanitzat mitjançant control numèric i els sistemes de disseny assistit per ordinador han incrementat la precisió en l’elaboració de perfils i envidraments. Al mateix temps, l’automatització ha permès millorar la qualitat, reduir les toleràncies i fabricar solucions completament personalitzades per a cada projecte, una realitat impensable fa només unes dècades.

Juntament amb l’evolució tecnològica, la sostenibilitat s’ha convertit en un altre dels grans motors d’innovació. Tant l’alumini com el PVC són materials reciclables i la indústria treballa cada vegada més per reduir la petjada de carboni durant els processos de fabricació. A això s’hi afegeix la utilització creixent de vidres fabricats amb un major contingut de material reciclat i de processos industrials orientats a disminuir el consum energètic.

Les empreses especialitzades també han evolucionat per adaptar-se a un mercat molt més exigent. Un exemple és Acuglass, dedicada a solucions de tancaments, finestres i fusteries d’altes prestacions. L’empresa posa el focus en sistemes de PVC i alumini amb trencament de pont tèrmic, destacant la importància d’entendre la finestra com un conjunt en què perfils, vidre, ferratges i instal·lació han de treballar de manera coordinada per assolir un rendiment òptim. Aquesta visió coincideix amb la tendència general del sector, on l’assessorament tècnic i la correcta execució de la instal·lació resulten tan importants com la qualitat del mateix producte.

El futur apunta cap a solucions encara més avançades. Els fabricants investiguen vidres intel·ligents capaços de modificar automàticament el seu comportament davant la radiació solar, materials amb millors prestacions tèrmiques i sistemes de monitoratge que permetin optimitzar la ventilació i el consum energètic de l’edifici. Tot i que moltes d’aquestes tecnologies encara no formen part del mercat generalista, anticipen una nova generació de finestres capaces de tenir un paper actiu en la gestió energètica dels habitatges.

Podem afirmar que la finestra ha deixat de ser un element passiu de la construcció per convertir-se en un component tecnològic d’alta complexitat. La seva evolució reflecteix la creixent importància de l’eficiència energètica, la sostenibilitat i el confort en l’arquitectura contemporània. Escollir una finestra ja no consisteix únicament a valorar-ne l’estètica o el preu, sinó a comprendre com influirà durant dècades en el comportament energètic de l’edifici i en la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

Fonts