L’obra «Lo que nos ocultaba el campanario de El Genovés» documenta alineacions històriques amb una precisió del 0,03% que suggereixen un pla de control territorial medieval.
EL GENOVÉS (2026) – El mapa de la Comunitat Valenciana podria amagar un secret traçat fa segles amb regle i compàs. L’investigador independent Salvador Navarro Masip acaba de publicar “Lo que nos ocultaba el campanario de El Genovés: Una red geométrica que une lo humano y lo divino”, un llibre que promet sacsejar la visió tradicional del nostre patrimoni històric.
A través d’una combinació de geodèsia, història i cartografia digital, Navarro documenta l’existència d’una xarxa d’alineacions geomètriques entre campanars i espadanyes de les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida, estenent-se per gran part del territori valencià.
Una precisió que desafia l’atzar
La tesi central de la investigació sosté que la ubicació d’aquests temples no és casual. Segons Navarro, molts d’ells estan connectats mitjançant línies geodèsiques amb una desviació mínima del 0,03%, una xifra que fa difícil pensar en la simple coincidència.
«Quan vaig començar a traçar línies entre campanars utilitzant Google Earth Pro, vaig descobrir que molts estaven alineats amb una precisió de pocs metres en distàncies de desenes de quilòmetres», explica l’autor.
El Genovés: El «kilòmetre zero» de la xarxa
L’estudi atorga un protagonisme especial al campanar de l’església de El Genovés. L’investigador afirma que aquest punt no és un node qualsevol, sinó un centre de convergència on conflueixen múltiples alineacions que recorren la geografia valenciana. La hipòtesi suggereix que el municipi podria haver tingut un paper estratègic en l’ordenació territorial històrica que fins ara havia passat desapercebut.
Qui va moure els fils?
Navarro planteja tres possibles arquitectes d’aquesta malla invisible:
- Els genovesos: Vinculats a la donació de l’alqueria de Xio el 1248, aportant els seus coneixements avançats en navegació.
- L’Orde de Montesa: Que hauria utilitzat la xarxa per al control fiscal i administratiu des de la seua fundació el 1317.
- Els Borja: La poderosa família de Xàtiva podria haver perfeccionat el sistema durant el Renaixement aplicant geodèsia d’alta precisió.
Ciència verificable a l’abast de tothom
Lluny de quedar-se en la teoria, l’obra es presenta com un exercici de ciència ciutadana. El llibre inclou un llistat detallat de coordenades GPS amb sis decimals per a tots els punts documentats.
«No vull que em creguen sota paraula; vull que qualsevol persona puga agafar les coordenades, traçar les línies i comprovar-ho per si mateixa», afirma Navarro amb contundència. Segons l’autor, no es tracta d’especulació, sinó d’una «realitat mesurable» que ara queda exposada al públic i a la comunitat científica per a la seua anàlisi.
