Els treballs, que duraran quatre mesos i seran dirigits per la restauradora Anna Boix, s’emmarquen en l’acord de cessió entre l’Ajuntament i les clarisses
Xàtiva, 23 d’octubre de 2025.- El quadre del «Sant Sopar», pintura de gran format i alt valor patrimonial signada per Vicente López Portaña l’any 1806, ha abandonat hui el Museu de Belles Arts per tal de dur a terme la seua restauració. L’obra, propietat de la Federació Immaculada dels Monestirs de l’Orde de Santa Clara, forma part de l’exposició permanent del museu des de fa anys gràcies a un acord de cessió entre la comunitat religiosa i el consistori xativí.
La restauració serà executada per la restauradora Anna Boix, filla de l’artista Manuel Boix, i tindrà una durada aproximada de quatre mesos. Aquesta actuació s’emmarca en el compromís assumit per l’Ajuntament dins del contracte de cessió, que preveu el manteniment, la conservació i la difusió pública d’aquesta peça destacada del patrimoni local.
Actualment, l’obra es troba en un estat de conservació generalment estable, però presenta alteracions puntuals en zones de reintegració, pasmats i petites acumulacions salines que fan recomanable una nova actuació especialitzada. La restauració es planteja sota criteris de mínima intervenció i màxima reversibilitat, amb l’objectiu de garantir tant la conservació material com la correcta lectura estètica de la pintura. Els treballs previstos inclouen el desmuntatge i trasllat temporal al taller, la documentació tècnica, la consolidació d’estucs i reintegracions anteriors, la neteja en sec, la correcció de pasmats i fluorescències salines, així com la reintegració cromàtica de les zones afectades i l’aplicació d’una capa de protecció final; assegurant que cada actuació siga plenament reversible i respectuosa amb la tècnica de Vicente López.
Una obra mestra del neoclassicisme valencià
Vicente López Portaña (València, 1772 – Madrid, 1850) va ser un dels pintors més reconeguts del seu temps, contemporani de Francisco de Goya i pintor de cambra dels reis Carles IV i Ferran VII, així com director del Museu del Prado a partir de 1823. En el cas de Xàtiva, López mantingué una estreta relació amb la ciutat i amb diverses famílies nobles locals, per a les quals va realitzar retrats i altres encàrrecs.
La seua obra «El Sant Sopar», d’imponents dimensions (205 x 405 cm sense marc), representa el moment evangèlic en què Jesús anuncia la traïció de Judes. Es tracta d’una pintura d’una gran complexitat compositiva i simbòlica, en què la figura de Crist ocupa el centre de la escena, envoltat dels dotze apòstols disposats de manera equilibrada. L’autor combina amb mestria els tons càlids dels deixebles amb els freds i argentats que envolten el Salvador, el rostre del qual destaca per la lluminositat i serenor, com a símbol de la Lux Mundi o Llum del Món. L’obra també destaca pel seu refinat tractament dels elements naturals i dels detalls de la taula —plats, peixos, gerres, pa i vi—, que evidencien la destresa tècnica i el preciosisme de l’artista valencià.
El llenç fou encarregat per al refectori del Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva, on va presidir la sala durant més de cent trenta anys. Durant els convulsos esdeveniments de la Guerra Civil, en 1936 el quadre va ser salvat gràcies a la intervenció de diversos veïns que el traslladaren al Museu de Xàtiva per evitar-ne la destrucció. Tot i patir desperfectes en aquell moment, l’obra es va conservar i, després de diverses vicissituds, tornà a exposar-se públicament.
L’any 2006 va ser objecte d’una primera intervenció per part de l’IVACOR (Institut Valencià de Conservació i Restauració), que va estabilitzar-ne el suport i va reparar els danys més significatius, i en 2007 formà part de l’exposició «La llum de les imatges. Lux Mundi, Xàtiva 2007». Una vegada finalitzada l’exposició, el quadre va estar exposat al Museu de Belles Arts de València, Sant Pius V, en virtut d’una acord entre les Clarisses i la Conselleria de Cultura. En 2014, el Sant Sopar va ser traslladat del museu de l’Almodí per tal de garantir les millors condicions de conservació i exposició, i posteriorment el quadre va ser reubicat al seu lloc actual, al Museu de Belles Arts – Casa de l’Ensenyança
Una vegada conclosa la intervenció, l’obra tornarà a exposar-se en la seua ubicació habitual al Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança, on continuarà sent una de les peces centrals de la col·lecció permanent i un testimoni essencial del vincle entre la ciutat i la seua tradició artística.
