Xàtiva, 8 de setembre de 2025 – La seguretat ciutadana s’ha convertit en el nou camp de batalla política a Xàtiva. Amb la publicació de les dades del segon trimestre de 2025, el Partit Popular (PP) ha acusat el govern local, liderat pel socialista Roger Cerdà, d’inacció enfront d’un «augment alarmant» de la delinqüència. En resposta, l’Ajuntament de Xàtiva ha desmentit aquestes afirmacions, qualificant-les de «alarmisme» i «ús partidista» de la informació, i defensant la seua gestió.
El PP adverteix d’una «deterioració alarmant» de la seguretat
Segons una nota de premsa del PP, les dades del Ministeri de l’Interior reflecteixen que la criminalitat convencional a Xàtiva ha crescut un 15,2% respecte al mateix període de l’any anterior. La formació destaca increments en delictes greus com els robatoris amb força en domicilis (+76,2%), els robatoris amb violència i intimidació (+37,5%) i, de manera «dramàtica», els delictes contra la llibertat sexual (+200%).
Principals delictes que augmenten a Xàtiva:
• Resta de delictes contra la llibertat sexual (+200%) → un increment dramàtic de casos que vulneren la integritat sexual de les persones.
• Robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions (+95,8%) → quasi es dupliquen els assalts en habitatges i comerços. I concretament, els Robatoris amb força en domicilis (+76,2%) → cada vegada més veïns pateixen entrades il·legals a les seues cases.
• Tràfic de drogues (+50%) → repunt preocupant de la delinqüència vinculada al narcotràfic.
• Robatoris amb violència i intimidació (+37,5%) → més agressions i amenaces als carrers.
• Furts (+11,7%) → pugen els xicotets robatoris en botigues, mercats i espais públics.
El portaveu del PP, Marcos Sanchis, ha criticat a l’alcalde per «mirar cap a un altre costat» quan ja al maig van alertar sobre la situació.
Sanchis ha qualificat “Al maig ja alertem que la criminalitat estava creixent a Xàtiva. Lamentablement, el temps ens ha donat la raó. Hui les dades del Ministeri de l’Interior reflecteixen que la situació és encara més greu i que l’alcalde no ha fet absolutament res.”
“No parlem d’estadístiques fredes, parlem de veïns que han patit robatoris a les seues cases, de comerços assaltats. El govern socialista està fallant en el més bàsic: garantir la seguretat dels ciutadans.”
“Des del Partit Popular exigim un pla immediat per a reforçar la seguretat a Xàtiva: augmentar la presència policial als carrers, implantar d’una vegada per sempre la policia de barri i coordinar-se de manera efectiva amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. No podem permetre que la ciutat es convertisca en un lloc insegur per la inacció de l’alcalde.”
L’Ajuntament acusa el PP de «instrumentalitzar» la seguretat
L’Ajuntament de Xàtiva ha reaccionat de manera contundent. La regidora de Seguretat Ciutadana, Xelo Angulo, ha lamentat que el PP «torne a instrumentalitzar la seguretat ciutadana amb finalitats partidistes, difonent dades esbiaixades que només busquen generar por». Angulo ha insistit que les xifres de la Junta Local de Seguretat demostren una «gestió eficaç i coordinada».
El govern local defensa el seu treball, destacant la col·laboració intensificada entre la Policia Local i la Policia Nacional en el barri antic, especialment per a abordar les ocupacions il·legals d’habitatges. A més, asseguren que la Policia Local de Xàtiva treballa de manera permanent i coordinada, amb 63 agents disponibles les 24 hores del dia.
En el seu comunicat, l’Ajuntament també ha presentat dades que, segons ells, contradiuen la narrativa del PP: una disminució en els atestats per delictes que no són de trànsit, que passen de 28 a 22, i un «descens molt notable» en els seguiments de penes de localització permanent (de 100 a 21). També han esmentat una reducció significativa de l’absentisme escolar, gràcies a la coordinació policial i municipal.
La disputa entre totes dues formacions deixa a la vista dues visions oposades sobre la realitat de la seguretat a Xàtiva, amb el PP alertant d’una situació insostenible i l’Ajuntament defensant la seua gestió i acusant l’oposició de generar un «alarmisme injustificat».
