Habituals de la Fira de Xàtiva consideren que ha vingut menys gent, però cap d’ells veu suficients motius per no tornar a vindre
AGUSTÍ GARZÓ
Tòpic número u: el polític que governa sempre diu que enguany la Fira ha anat molt bé i que ha vingut més gent que mai. Tòpic número dos: el polític de l’oposició sempre diu que enguany la Fira ha anat tot molt mal i que ha vingut menys gent que mai. A falta de dades sustentades científicament, Diari Digital va fer una revolada pels llocs de venda. No exhaustiva, però sí significativa. O eixa era l’aspiració. En general, es detecta que la Fira d’Agost de Xàtiva d’enguany ha estat un poc fluixa. I que dos factors han influït: una extraordinària calor, i que els tres dies finals (18, 19 i 20) eren de perfil baix, un dilluns, un dimarts i un dimecres.
És dimecres cap a les nou de la nit i, sorprenentment, algunes parades comencen a desmuntar. Dues, ja estan tancades des de fa hores. Una tercera, expliquen els de la caseta veïna, ja no ha obert hui. L’ambient que es respira, quan falten dues hores per començar la Cloenda, és de tot menys animat: milers de xativins aniran a la Murta, centenars d’ells tal vegada fan el sopar últim de Fira en algun dels bars, restaurants, xiringuitos fallers i no fallers o gastronetes. I gent dels pobles no en ve tanta un dimecres, tot i que siga agost. En una modesta caseta de joguets, Silvia, de Ciudad Real, assegura que la Fira ha estat «molt, molt fluixa». No és dels jogueters històrics; ve a Xàtiva des de fa sis anys. I si continua venint, tot i les vendes en caiguda, és perquè Xàtiva és una parada molt convenient per a acudir «a Almansa i, seguidament, a Albacete». També opina que ha vist «menys gent que altres anys», i que la venda «quasi s’ha concentrat en els dies 15 i 16». Són, és evident, percepcions i no dades irrebatibles.
Amadeo Martínez, el dels garrots de Jarafuel, no diu ni que ni sí no. «Igual, igual que sempre. Ni hem venut més ni menys. Jo crec que sempre venem el mateix volum», insisteix. El cas és que les parades de bastons i forques van patir l’any passat un trasllat forçós que els va deixar sense el lloc habitual on s’instal·laven des de feia més de sis dècades. Ara estan al Reial, per segon any. «Però no influeix», destaca. Amadeo assegura, sobre la sensació general que la Fira ha estat més fluixa que altres anys, que no. «Per a res», recalca. Almenys, la seua parada. «Ni pitjor que l’any passat, ni millor tampoc. Igual». Sobre la calor, afirma: «no crec que influïsca tant. Que a Xàtiva i en Fira no ha fet calor altres anys? La Fira és calor. Enguany i sempre».
Iván, de la xurreria Diana, ubicada enfront de la joieria Diamant, explica que ja ha vingut més vegades a Xàtiva. Però, curiosament, no és aquesta zona la seua: treballa molt el sud d’Alacant (Almoradí, Torrevieja, Oriola, Alacant ciutat…) així com la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Xàtiva és una escapada llarga en la seua trajectòria habitual per aquell rogle. I des de l’any passat, Canals. Enguany pensa acudir per segona vegada a les festes de Sant Antoni, explica. Per a Iván, la de 2025 ha estat «una Fira un poc més fluixa que la de l’any passat, no sé si per la calor…», explica. «Però, bé. Com sempre: a guanyar-nos la vida, a treballar, a vendre i ja està». Per a este firer, que la Fira no tinga dos caps de setmana «es nota molt, moltíssim. Damunt —explica—, vaig haver de muntar el remolc abans per a la col·locació de les pèrgoles i tal i, en canvi, no em deixaren obrir més prompte. Ho comentàrem, ho demanàrem, però la resposta fou: Iván, no es pot. Doncs, d’acord. Respectem les normes. Són tres o quatre dies amb el remolc ja en condicions, però sense fer caixa», afig. Sobre si, tot i l’experiència, tornarà a Xàtiva, considera que sí. «El nostre pa és este negoci, vivim d’açò, així que ens adaptem al que hi ha, sí, sí, clar que vindrem més a Xàtiva», admet, per a afegir que, de vegades, altres circumstàncies alienes a l’organització compliquen la rendibilitat. Segons conta Iván, «jo vaig i vinc d’Alacant cada dia; no faig nit ací», explica. «Això suposa moltes despeses en gasoil de tant de viatge. Però en fi… Anirem provant i si finalment és que no i no, doncs buscarem una altra Fira, clar», conclou. A la Fira de Xàtiva ha arribat procedent de la Fira d’Almoradí. «I de Xàtiva, anem a un poblet que és una pedania d’Oriola, San Bartolomé. Un no parar, sempre».
Glòria, la famosa xativina de la parada de ventalls del barracó verd de fusta, explica sobre la Fira de 2025, en canvi, que «allò nostre, que són els ventalls, funciona bé. Hem funcionat bé esta Fira, sí. Cada vegada en som menys, així que estem en certa manera concentrant la demanda», assegura. En canvi, i curiosament, el gran problema que ha patit el seu negoci és la DANA. Ella s’abasteix de gènere de municipis i obradors greument afectats per les inundacions. «Hem passat de dotze metres de parada a huit, però insistisc: per manca d’abastiment, no per altra cosa. Pel que fa a les vendes, no em queixe, la veritat», assenyala Glòria. Sobre la possibilitat que la Fira tinguera dos caps de setmana, assegura que «no és possible per qüestions d’organització. Consideren, els de l’ajuntament, que la Fira és del 15 al 20 i, com a molt, ens deixen obrir un dia o dia i mig abans, però més no».
La pluja, diu Glòria, ha afectat prou i s’ha notat que «després de ploure, encara que no haja plogut molt, hi havia molt poca gent pel carrer». Tot i això, assegura, «la meua clientela habitual és molt fidel. I et puc dir que uns van vindre a comprar mullant-se i tot». Sobre procedències curioses, la firera assegura que té uns clients habituals que li criden l’atenció: turistes francesos que sembla que ja estan establerts per ací, «i que venen a Xàtiva any rere any. Venen tant que ja els conec, sí, sí. És curiós per què han fet seua la tradició de comprar un nou ventall cada any. També ho fan uns portuguesos», afig.
Pedro ve a la Fira de Xàtiva des de fa prop de trenta anys, assegura. Diu que la primera vegada, el seu fill tenia 5 anys i ara en té 33. Fa els càlculs i, sí, 28 anys exactament. Ell i la seua dona gestionen una parada de complements, bijuteria, ventalls…, situada davant del que eren les oficines de la Diputació de València de l’edifici d’Hisenda. Segons recorda, eren dels que muntaven davant de l’ajuntament. Es queixa de les haimes. «Tanta haima, tanta haima ens fa a tots igual, han trencat el que era una Fira tradicional, de casetes diferents entre elles... La Fira tan uniformada, tots iguals, que volen fer ací és per a fires comercials, en un recinte tancat, però no per a una fira oberta com la de Xàtiva. Tantes ganes de professionalitzar la cosa de les carpes i obligar-nos a fer-ho tots… Igual és que hi ha negoci per a alguns», deixa caure. «Tots tenim les nostres casetes, però acceptem açò perquè ens ho imposen», insisteix.
Tot i admetre que «no ens podem queixar», afig que la Fira de 2025 ha estat, «comercialment, prou més fluixa que l’any passat». I assegura que veu «clarament que hi ha menys gent enguany. Jo sempre obria a les huit del matí, i enguany he obert més tard per què a les huit no hi havia ningú pel carrer encara», indica. «També està tancat el Canela y Clavo, que era un restaurant al qual anava moltíssima gent i que el teníem molt prop. Igual també ha influït, no sé. Ah, i els bous. Des que es van suprimir els bous, a Xàtiva deixen de vindre milers de persones. Sens dubte, sense bous, a la Fira de Xàtiva ve molta menys gent. Era un públic que venia a Xàtiva de bon matí, que gastava, que dinava en un restaurant, que anava a la correguda, que després de la correguda també sopava, anava a les parades… Tot això s’ha perdut», lamenta Pedro. La seua esposa i ell provenen de la zona aragonesa del Moncayo. Ara només fan tres fires: Pamplona, Estella i Xàtiva. «També féiem Tudela, que ja l’hem deixada, i Tarazona, que tampoc anem ja». És cridaner que de dues fires navarreses, vinguen ja només ací a Xàtiva, tan lluny. Ah, i per continuar queixant-se, diu que també estranya els aspersors d’aigua atomitzada, «ja que allò creava un microclima». I critica la poda «excessiva dels arbres, que ens deixa sense ombra».
