- Es la primera vegada en els més de quaranta anys de la prova que s’imposa un corredor de Xàtiva
- El guanyador és ja un veterà de 33 anys que feu una bestial escapada de cent quilòmetres
AGUSTÍ GARZÓ
Envoltat per familiars i amics, esgotat, tombat en terra; amb l’esquena contra la paret i les cames esteses; bevent tot allò que li donaven d’un sol glop llarg: una botella d’aigua, un pot de Fanta de taronja, una Radler… La viva estampa del desgast físic més absolut i, alhora, la incommensurable alegria per la victòria era la que oferia dilluns Ferran Miravalles (Xàtiva, 1992). Havia guanyat el Trofeu de Ciclisme de la Fira d’Agost, la prestigiosa carrera que han guanyat figures com Iñaki Gastón o Salvador Sanchis. Amb més de quaranta anys d’història en l’era moderna i trenta-sis edicions disputades, mai un corredor de Xàtiva havia guanyat. Ni els últims professionals xativins, Juanra Bermúdez i Miguel Soro, quan eren joves emergents. En una carrera que sol servir de pedrera per a futurs ciclistes de primeríssim nivell, Miravalles ha guanyat ja major. Però tot i els seus 33 anys, travessa tal vegada el millor moment de la seua carrera. Feia només cinc dies, el dimecres 13, va guanyar el Mundialito, la prestigiosa carrera també d’àmbit estatal d’Alfarrasí. I en el mes de febrer d’enguany s’imposà en la carrera de Barxeta de la Volta a la Marina.
Miravalles feu una escapada èpica. Primer, amb dos corredors més, Juan Diego Cano i Emilio Llopis. Aquest últim, del Genovés, que ja havia quedat tercer l’any passat, era un dels favorits d’enguany. Inicialment, va marcar un fort ritme de carrera per evitar que el pilot se’ls apropara massa. I després, en punxar Llopis, es va esforçar encara més per veure de deixar enrere també a Cano. El total de l’escapada amb Cano i Llopis, en acabant amb Cano sols i, finalment, ell només, suma vora cent quilòmetres. Una xifra, en un dia de calor insuportable, que evidencia la fortíssima ambició del corredor de Xàtiva i el seu estat de plenitud, tot i l’edat. En la meta de Baixada de l’Estació, darrere de Miralles, també en solitari va entrar Joan Cadena i, tercer, Christopher Morales. Miravalles ja va entrar el 10 en la carrera de la Fira Xàtiva de 2018.
Amb felicitacions per tots els costats, amb familiars que s’apropen i l’abracen, amb la seua parella fent-li fotos per immortalitzar el gran dia… Ferran atenia Diari Digital i explicava la carrera. «De moment, tot i les ganes d’atacar, anava guardant forces, guardant forces… I en el primer pas per Benigànim ja m’he situat bé. En Serra Grossa, com que he vist que anava davant i que notava un puntet més de força que tots, prop de la corba de l’ermita de Bixquert he atacat. Seguidament, ens n’hem anat davant Emilio Llopis i Juan Diego Cano. Els tres sempre junts», afegia el ciclista xativí. «Després, de nou en el port de Benigànim, he detectat que anaven més justets de forces. Però he decidit continuar amb ells. I és quan Emilio ha punxat, i ens hem anat davant Juan Diego i jo. Però Juan Diego sembla que acusava molt la calor i en les pujades, no… Li faltava un poc. I en avisar-nos que el pilot ens estava retallant i com que quedava volta i mitja encara, he decidit fer l’atac. A uns cinquanta quilòmetres de la meta», afig Miravalles.
Sobre la clau de l’èxit, Miravalles contava dilluns. «Una vegada soles, m’he ficat al meu ritme. És un ritme que jo el tinc molt ben mesurat, de quan entrene. Si vaig a aquest ritme, ja han de córrer per a agafar-me, pensava jo». I efectivament, el ritme el va portar a travessar la meta de la Baixada de l’Estació amb els braços assenyalant el cel, en record de familiars que ja no estan, segons va indicar després. «Arribar ací a Xàtiva, al carrer on vivien els meus iaios i on jo vaig viure amb ells fins que tenia cinc anys, ací, a uns metres de la meta, en eixos pisos [assenyala una de les finques], buah, això és impressionant», confessava Miravalles.
El XXXVI Trofeu de Ciclisme Fira d’Agost de Xàtiva per a categories Élite i Sub 23 / Rànquing RFCE, puntuable per al Challenge de la Comunitat Valenciana, ha patit enguany més que mai el perill de la calor. Eren tan alarmants els avisos d’altes temperatures que alguns equips no van acudir a Xàtiva a última hora. A més a més, es va suprimir una de les voltes al circuit habitual de la prova (Xàtiva, el Genovés, Port de Benigànim, Bellús, Serra Grossa…) respecte del total previst. Tot i això, mai estigué sobre la taula la suspensió, tal com assegurà públicament el director de la prova, Salvador Sanchis. Això sí, a banda de les desercions prèvies, de la carrera van anar caient corredors com a mosques. Només un total de 29 ciclistes, dels 94 que començaren la prova i d’un total de 130 preinscrits inicialment, van arribar a meta, segons les dades oficials facilitades a Diari Digital per la Federació Valenciana de Ciclisme. Una escabetxina com mai s’havia vist. Una història més que contar d’una prova que, any rere any, incrementa la seua fama i prestigi.
La classificació oficial quedà de la següent manera: Primer, Ferran Miravalles Badimon, del Hemón-Restaurante Benavent, que feu la carrera en tres hores, 23 minuts i 21 segons; segon fou Joan Cadena, del High Level-Gsport, a 39 segons; i tercer, Christopher Morales, del Controlpack, a un minut i 29 segons del guanyador. El premi de les metes volants fou per a Diego Gutiérrez (Natural Greatness). Miravalles també es va emportar el premi de la muntanya. El primer corredor sub-23 fou Joan Cadena, segon en la classificació general de la prova només per darrere de Miravalles, qui a més a més fou investit amb el mallot roig de líder de la Comunitat Valenciana de la seua categoria.
No sols per la calor. L’arribada de la carrera de la Fira de Xàtiva congrega molt poca gent des del canvi a la Baixada de l’Estació. En el Reial de la Fira, el final de carrera semblava una meta de la Volta a Espanya on milers de visitants de la Fira, ja que passaven per allí, es quedaven a veure arribar els corredors i es sumaven als no pocs aficionats. Però el problema logístic per fer allí l’arribada complicava molt les coses. Per altra banda està l’horari. Ahir, per exemple, es va travessar la meta després de les dues de migdia, quan mitja Xàtiva està en la mascletà. El podi per lliurar els premis, afortunadament, ja és el segon any que es trallada uns quants metres cap avall i no en la confluència de Reina, Baixada de l’Estació i República Argentina, enmig de la carretera i amb tot el sol damunt. Per contra, s’ha perdut l’arc promocional situat darrere, a imitació del podi del Tour, que li donava prestància. La Reina de la Fira, Irene López; la seua cort; l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, i el regidor d’esports, Vicent Lluch, entre d’altres, van fer el lliurament de premis. A les 10.30 del matí, la reina ja va tallar també la cinta per donar l’eixida a la prova en el mateix punt. Novament, la peça emprada com a trofeu és un quadre de l’exciclista i pintor xativí Miguel Soro; un dels seus característics collages de ciclistes. Soro ha exposat de nou en el Tour de França d’enguany.
