- La proclamació com a reina d’Irene Díez ompli d’emocions el camp de futbol la Murta
- La Fira d’Agost celebra 775 anys amb l’edició d’enguany
AGUSTÍ GARZÓ
Discursos com el d’Irene Díez López demostren com d’interioritzada està la Fira d’Agost en moltes de les joves que arriben al càrrec de reina. La Fira va omplint una motxilla de vivències, records, afectes i aspiracions que en una nit com la de dijous fan eclosió. És normal que les emocions afloren. La música i l’ambient, el suport de milers d’espectadors o la proximitat d’amics i família fan la resta. «Són moltes les persones que han sigut testimoni del que implica, per a mi, representar Xàtiva», va dir Irene. «Han estat dies en els que he reflexionat molt sobre la sort que tots els ací presents hem tingut de nàixer ací. Una terra que celebra amb orgull la seua història, i que lluita per escriure noves pàgines on predomine la nostra hospitalitat, la calidesa i l’esperit festiu que convida a persones de tot arreu a viure la nostra Fira», va destacar. L’alcalde de Xàtiva, Roger cerdà, per la seua banda, va començar dedicant «unes paraules molt especials a la Reina de la Fira, Irene Díez López, així com a la seua Cort d’Honor i acompanyants: Anna, Zaira, Alba, Núria, Antoni, Francesc, Martín, Roberto i Pau», enumerà. «Irene, hui comença una aventura que recordaràs tota la vida. Hui tens l’honor i la responsabilitat de representar a tot un poble en la seua setmana més significativa. Sé que has esperat aquest moment amb gran il·lusió, amb la força de qui creu en les tradicions i les viu amb passió», va recalcar Cerdà. I va afegir: «La teua simpatia, la teua elegància i la teua dedicació són garantia que, amb el suport de la teua Cort i acompanyants, estaràs a l’altura d’aquesta tasca tan especial. Durant els pròxims dies, vos convertireu en protagonistes, però també en testimonis privilegiats d’un temps irrepetible», conclogué el primer regidor xativí.
La proclamació de la Reina de la Fira de 2025 i l’espectacle d’inauguració tingué una durada de prop de tres hores. Neus Alborch feu d’enllaç de tot l’acte: a més de presentadora, cantà una emotiva versió inicial de Veles e vents, dels versos d’Ausiàs March musicats per Raimon, i ho feu acompanyada pel quartet de cordes Sons de Dones enriquit amb moviments de dansa. Finalment, hagué d’oferir un afegit informal, asseguda en l’escalinata central d’accés a l’escenari, per fer un poc de temps i que els operaris del Circ Acrobàtic de la Xina prepararen l’espectacle posterior. Neus, actriu, cantant, feu el que sap fer sempre i sempre bé: emocionar els espectadors amb la seua dolça veu i resoldre qualsevol repte escènic amb molt bona nota, amb una seguretat escènica portentosa. Alborch destacà la Fira de Bestiar com a prova més evident «dels més de set segles» de la celebració, i que hui encara es manté, tot i l’evolució, «com l’activitat mercantil que ja era» a partir d’aquell 1250 i el conegut privilegi.
Precisament, el privilegi tornà als escenaris d’una inauguració com ja fa un grapat d’anys que no passava: a través de l’escenificació teatral i no la veu gravada. Així, un solemne seguici encapçalat pel rei Jaume I feu l’entrada a la Murta. I un subdit feu lectura de les ja conegudes paraules del privilegi i de les que en guant es compleixen 775 anys. Abans, el rei pronuncià les paraules de pleitesia i elogi cap a la ciutat xativina que sempre agraden al públic.
Durant els parlaments es van projectar en les pantalles laterals i en la gran del fons imatges antigues de la Fira de Xàtiva, alguna d’elles realment cridaneres i sorprenents. I la presentadora recordà les convocatòries i concurses, ja tots del segle XX, que es mantenen en el programa d’actes actual. Les fotos són dels fons que custodia l’Arxiu Municipal de Xàtiva. I és una llàstima que amb tantíssimes imatges que es conserven, només escolliren un grapat. La qual cosa portà a repetir-les més de cinc o sis voltes cadascuna, en bucle. Per cert, i per altra banda, les crítiques de l’any passat sembla que l’organització les ha ignorades i considera oportú projectar, de nou, per a una audiència local i comarcal, el vídeo de promoció de la Fira de Xàtiva locutat íntegrament en castellà. No sols això: és un vídeo vell fet amb imatges de les fires de 2016 i 2017, com es pot comprovar. També es va projectar un vídeo de la Setmana Santa de Xàtiva, destacant la seua declaració com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic.
L’únic convidat institucional fou el diputat de Cultura de la Diputació de València, Francisco Teruel. Tot i que la regidora local Xelo Angulo ho feu en qualitat també de diputada autonòmica. Tota la corporació al complet (PSPV-PSOE, Xàtiva Unida, PP i Vox) hi va acudir. Tots els regidors de Xàtiva Unida, socis de govern dels socialistes, i entre ells la primera tinent d’alcaldia, Amor Amoròs, van romandre asseguts durant la interpretació de l’Himne oficial de la Comunitat Valenciana. Un castell de focs artificials d’una excepcional durada i gran qualitat, eixa és la sensació dels espectadors, i patrocinat per l’empresa Hinojosa, va posar el fermall a la nit de les emocions; a la nit en la qual, cada any, naix una nova Fira d’Agost.
Agraïments de la Reina i de l’alcalde
En el seu discurs, Cerdà també destacà que «com cada any, encetem una setmana única.
Una setmana que transforma la ciutat, que trenca la rutina, que ens convida a gaudir, a recordar i a retrobar-nos. La Fira d’Agost no és una festa qualsevol: és el reflex de la nostra identitat col·lectiva, una tradició de 775 anys que travessa generacions i que ens connecta amb els nostres avantpassats, amb la nostra història i amb allò que ens fa poble», va insistir l’alcalde. I va fer esment de la gran capacitat organitzava a la que la Fira obliga els seus responsables, des de la gestió superior fins a l’últim operari. «La Fira, com bé sabeu, no s’organitza sola. Al darrere d’aquest gran esdeveniment hi ha mesos de treball, d’esforç i de coordinació. Hi ha una ciutat que s’implica, una administració que treballa, entitats que col·laboren, empreses que confien, i centenars de persones que sumen perquè tot isca bé. Per això vull agrair molt especialment la tasca del personal municipal, de les entitats locals, de les associacions culturals, esportives i socials, dels centenars d’expositors i també dels patrocinadors que creuen en aquesta festa. Gràcies a vosaltres, Xàtiva multiplica el seu atractiu i es converteix en epicentre de la Comunitat Valenciana durant una setmana», va concloure.
«Torna a ser 14 d’agost», va dir Irene en el seu acurat discurs. «Fa uns dies que els firers ja munten les seues paradetes. L’home dels cavallets té ganes de tornar a encendre les llums que atrauen els més menuts, i la dona dels ventalls porta nous dissenys, per a intentar sorprendre’ns, un any més. Nosaltres, els rebem amb l’alegria que ens caracteritza, i l’entusiasme de continuar el llegat de la història de la nostra ciutat. Una ciutat —continuà la Reina de la Fira— que hui comença un nou capítol, i no puc estar més agraïda de contar-lo, com a Reina de la Fira d’Agost. El que serà un xicotet relat de 775 anys de fires és, per a mi, un somni aconseguit. Una il·lusió que no recorde quan va naixer, però de segur que va se la primera vegada que vaig sentir l’olor de cotó de sucre i a poma dolça, mentre s’escoltava la pólvora que caracteritza la nostra terra».
Irene Díaz López està acompanyada aquesta Fira pel seu germà, Antoni. «No podria imaginar-me davant de tots vosaltres, sense la persona que porte al meu costat. Amb qui, de la mà dels meus pares i la meua germana, he passejat pel reial tantíssimes vegades, intentant no gastar el primer dia de Fira totes les estrenes que els iaios ens donaven. Antoni, tota la seguretat i tranquil·litat que hui necessite, és la que tu em transmets», li va agrair.
I com no, paraules per a la seua cort, integrada per Zaira Bellver Carmona, Anna Santamaria Juan, Nuria Palao Rico i Alba Benavent Ortega. «Vosaltres, sou el reflex del què representa la nostra festa: bellesa, compromís, treball, il·lusió i sobretot, amor per la nostra ciutat. A hores d’ara, fa setmanes que compartim l’emoció per l’arribada de la Fira, i en aquest viatge que em porta fins ací, ja me n’he adonat, que el títol de Reina no es porta mai en solitari. Tots, d’una manera o d’una altra formeu part de mi, i hui som deu cors que bateguen al mateix ritme. Gràcies per sempre donar-me la mà, per no dubtar ni un segon, que donar valor a les nostres arrels d’aquesta manera, és la millor forma de fer-ho, i encara més si és tots junts, vos estime», digué.
«Però, a qui més he de donar les gràcies —recalcà Irene—, és a la meua família. Gràcies tíos, ties, cosins i cosines per tot el que heu fet per mi, i totes les fires que hem gaudit junts, de segur que esta, no es quedarà arrere. I gràcies als meus pares, que han fet possible que hui puga estar ací, dirigint-me a tots vosaltres com a Reina de la Fira. Sé que són dies molt intensos, però és un poc culpa vostra que estime tant la nostra festa gran. Gràcies per ensenyar-me a estar orgullosa del que soc, i de tot el que estic aconseguint», va resumir, per afegir una cita erudita com a final, una del poeta Vicent Andrés Estellés. «Com ja deia Estellès: Després de certes coses, s’ha de tornar a casa», conclogué.
Les acrobàcies impossibles del Circ de la Xina
Un espectacle de precisió, coordinació i proeses físiques amb més de trenta participants diverses va protagonitzar la fi de festa. El Circ Acrobàtic de la Xina, aquell any com a Circ Acrobàtic de Pequín, ja fou l’espectacle escollit per a una inauguració de la Fira dels primers anys dos mil. El resultat, com sempre, és emocionant. Alguns dels efectes van enlluernar els espectadors, i molts dels malabars i les contorsions mostrats per la companyia xinesa deixen bocabadat a més d’un. Tal vegada, tot i que és un espectacle emocionant i viu, després d’una part protocol·lària que curta no era, igual la durada hagué de ser una mica menor. En tot cas, un show d’una enorme potència visual i una portentosa mostra de què els límits del cos, de vegades i per a alguns, no són límits sinó punts de partida.
