En les relacions entre estats amb normatives diverses en matèria de circulació viària, el permís de conduir nacional no sempre és suficient. En moltes jurisdiccions fora de la Unió Europea es requereix un document complementari que certifiqui oficialment el permís de conduir i en faci llegibles les categories i les habilitacions. El carnet de conduir internacional respon a aquesta funció, segons el previst en les convencions multilaterals de Ginebra i Viena.
La seva obligatorietat varia en funció de la destinació, la durada de l’estada i les finalitats de l’ús del vehicle. En algunes situacions és indispensable, en altres molt recomanat. Saber quan i per què es demana és el primer pas per evitar errors que poden tenir conseqüències concretes.
Normatives estrangeres i casos d’obligatorietat del carnet
L’obligatorietat del carnet de conduir internacional varia d’un país a un altre: no existeix un criteri únic. Alguns estats no reconeixen per llei els permisos emesos a Catalunya o altres llocs d’Europa, altres exigeixen el document com a condició per al lloguer, mentre que en molts casos el carnet es recomana per evitar controvèrsies burocràtiques.
El Japó imposa la possessió d’un permís de conduir internacional conforme a la Convenció de Ginebra de 1949 per a qui condueix amb permís estranger, fins i tot en estades breus. Sense aquest document, les autoritats locals no permeten la circulació per la via pública.
També a Tailàndia el permís estranger només s’accepta si va acompanyat del carnet; aquesta norma s’aplica especialment en cas d’accidents o controls. La validesa màxima del document és de 12 mesos des de la data d’entrada al país.
En països com els Estats Units, Canadà i Austràlia, el carnet no és una obligació legal, però sovint el sol·liciten les empreses de lloguer de vehicles. Les condicions varien a nivell regional i, en absència d’una regulació uniforme, el document s’utilitza com a garantia pels operadors.
Finalment, hi ha contexts on el carnet no és oficialment exigible, però es recomana tenir-lo per evitar malentesos en els controls a la via pública o en fases d’identificació. Quan manca un acord bilateral clar entre autoritats, el document facilita les verificacions i redueix el risc de sancions.
Requisits i validesa
El carnet de conduir internacional no s’emet automàticament, sinó que cal sol·licitar-lo mitjançant un procediment específic. La validesa és limitada en el temps, habitualment dotze mesos, segons el que estableixen les convencions multilaterals sobre el reconeixement mutu dels permisos de conduir. Tot i que les normes generals es defineixen a nivell internacional, l’itinerari concret varia en funció de les autoritats administratives competents al territori.
A Catalunya, la sol·licitud es pot presentar als serveis de la Direcció General de Trànsit (DGT) o a través d’estructures habilitades. Els experts en autoescoles RACC ofereixen suport directe en la preparació de la sol·licitud i en la verificació de les condicions requerides segons la destinació escollida.
Per obtenir el document cal disposar d’un permís de conduir vigent. També es necessiten dues fotografies recents, un document d’identitat, el formulari oficial emplenat i el pagament de la tarifa establerta. En cas d’irrregularitats o incongruències en les dades, la sol·licitud pot quedar suspesa fins que es resolgui el problema.
El carnet només té validesa si es presenta juntament amb el permís de conduir original. Es reconeix exclusivament als països que han adherit a la Convenció de Ginebra de 1949 o a la de Viena de 1968. En algunes circumstàncies, sobretot quan l’idioma local no coincideix amb el dels documents, es pot exigir una traducció certificada o una integració específica emesa per entitats autoritzades.
Controls a fer abans de sol·licitar el carnet
Abans de sol·licitar el carnet de conduir internacional cal verificar alguns aspectes que poden provocar retards o el rebuig de la sol·licitud.
El primer aspecte és la validesa residual del permís de conduir. Alguns països rebutgen el carnet si el permís, tot i ser formalment vàlid, està a punt de caducar.
Cal també comprovar la correspondència de les dades personals entre documents. Diferències en l’escriptura, transliteracions o doble ciutadania poden causar problemes durant els controls. En aquests casos, pot ser necessària una traducció certificada o documentació addicional.
És important avaluar la durada i la naturalesa de l’estada a l’estranger. Alguns estats distingeixen entre estades curtes, temporals o residències. Per estades llargues pot ser necessari obtenir un permís de conduir local. Sempre es recomana consultar fonts oficials o consolats per aclarir les condicions específiques.
Finalment, cal informar-se sobre les condicions imposades per les empreses de lloguer a la destinació prevista. Sovint exigeixen el carnet fins i tot quan no és obligatori per llei.
