- El trasllat de l’obra coincideix amb la commemoració de l’inici de la ‘Crema de Xàtiva’ que va ser ordenada per Felip V el 19 de juny de 1707
- El IVCR+i ha utilitzat de manera pionera la realitat virtual en la restauració d’aquest retrat, pintat en 1719 per José Amorós
València 19 de juny de 2025.- El Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, ha entregat l’obra restaurada del retrat del Felip V de José Amorós del Museu de Belles Arts de Xàtiva, després de quasi dos anys de treball en els quals s’han emprat les últimes tecnologies per a retornar al seu estat original aquest quadre conegut per estar exposat ‘boca avall’.
El lliurament de l’obra i el seu trasllat a la seua seu original perquè puga tornar a ser contemplada coincideix amb la commemoració de l’inici de la ‘Crema de Xàtiva’, l’incendi que va assolar la ciutat en 1707 i que va ser ordenat pel rei Felip V el 19 de juny per a castigar la població per la seua resistència durant la Guerra de Successió.
En els treballs de restauració els tècnics del IVCR+i han utilitzat de manera pionera les ulleres de realitat augmentada, una tecnologia que ha permés projectar imatges directament sobre l’obra, mostrant informació essencial al restaurador en temps real i millorant la presa de decisions per part dels tècnics, la qual cosa es tradueix en uns resultats òptims.
L’ús de la realitat augmentada aplicada a la restauració forma part d’un projecte d’investigació finançat per la Unió Europea a través del programa Next Generation EU, en el marc del ‘Programa Investigue’, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en el qual també col·labora l’IES Politècnic de Castelló de la Plana.
El seu ús per part del IVCR+i és una mostra del compromís de la Generalitat amb la innovació contínua en totes les àrees de la conservació d’obres d’art, utilitzant les tecnologies més avançades per a protegir el valuós patrimoni cultural valencià.
En concret, l’ús d’aquesta tecnologia en el retrat de Felip V ha permés localitzar i marcar amb precisió les zones amb repintades amb una claredat sorprenent en superposar la imatge ultraviolada sobre l’obra.
D’aquesta manera, les tècniques tradicionals d’anàlisis aplicades a la restauració d’aquesta obra, com la imatge ultraviolada, la imatge de reflexió infraroja, la radiografia, les imatges hiperespectrales, la florescencia de raigs X i l’espectrometria Raman s’han portat ara a un nou nivell gràcies a l’ajuda de la realitat augmentada.
A més, aquesta tecnologia ha permés als tècnics interactuar simultàniament amb les imatges i l’obra, alternant fàcilment entre diferents tipus d’imatges i informació amb un simple gest. Això ha facilitat l’observació de detalls sobre l’estat de conservació de l’obra, la tècnica d’execució o les intervencions anteriors que ha tingut de manera immediata i precisa.
Inscripcions ocultes
El procés de recuperació del retrat de Felip V s’ha prolongat durant quasi dos anys a causa de la seua complexitat, ja que ha sigut necessari utilitzar diferents tècniques per a consolidar la seua capa pictòrica, que estava molt deteriorada.
En aquest punt cal destacar els treballs de neteja realitzats sobre el llenç, que han permés eliminar els vernissos oxidats procedents d’intervencions anteriors, l’última d’elles en 1992 quan ja es va actuar per a controlar els problemes de despreniment de la capa pictòrica.
Així mateix, com a peculiaritat, la intervenció escomesa pel IVCR+i ha permés la troballa de restes pictòriques i inscripcions ocultes en l’obra. Es tracta, en concret, d’un cavall ocult per antigues intervencions, diferent de la imatge que mostra el quadre en l’actualitat, i diverses inscripcions superposades.
A més, en l’escena que representa la Batalla d’Almansa, pintada en segon pla, durant la fase d’eliminació dels densos vernissos oxidats i repintades, ha eixit a la llum la imatge un cavall caigut durant la batalla.
També resulta interessant per als especialistes la troballa de diverses inscripcions superposades en la cartel·la de cuirs retallats que apareix en l’angle inferior dret del quadre.
D’altra banda, durant la realització dels estudis previs amb llum infraroja s’han pogut veure diferents inscripcions sobre la identitat del personatge retratat. En la primera inscripció visible posa: “DON / FELIPE / QVINTO / REI DE / ESPANYA”.
Davall d’aquesta, es pot llegir una segona inscripció, que diu: “DON / FERNANDO / Đ BORBON / PRINSIPE / DE ASTU / RIAS”. Finalment, i per davall d’aquesta segona inscripció, encara apareix una tercera en la qual es llig: “DO / FHELIPE / V REI Đ / ESPANYA”.
El personal tècnic del IVCR+i considera que aquesta cadena d’inscripcions en la cartel·la degué respondre als successius canvis dinàstics esdevinguts durant el regnat de Felip V.
Història d’un quadre
El popular retrat ‘invertit’ del rei Felip V va ser pintat en 1719 i, amb posterioritat, Xàtiva va decidir mostrar-lo boca avall com a càstig simbòlic al monarca, que va ordenar cremar la ciutat i va canviar el seu nom pel de Ciutat de Sant Felip per donar suport a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió pel tron espanyol, que es va desencadenar a Espanya en 1701 i va finalitzar amb la instauració de la monarquia borbònica al país.
Segles després, ‘el rei del revés’ és una de les imatges més identitàries i populars de la capital de la Costera, que recuperarà el quadre en tota la seua esplendor després de passar per les mans expertes del IVCR+i.
