El proper dissabte 22 de juliol els grups de cultura popular recuperada de l’Olleria celebrem la nostra festa. Un camí que iniciàrem ara fa vint-i-un anys després de recuperar les danses, el Ball dels Locos i els instruments de música autòctona. El disseny del cartell i díptic d’enguany ha estat a càrrec de l’artista Lluci Juan, amb text de Joan Olivares.
L’any 1995 es posà en marxa un taller de danses valencianes i cultura popular a l’Olleria. Del taller va nàixer el grup El Revol, els components inicials, impulsors del projecte, pertanyien a l’agrupament escolta Sant Jordi i aconseguiren acomboiar a altres companys i companyes per crear una colla de dolçaina al voltant de Xavi Sahuquillo el qual formava part de la Colla de dolçainers El Regall d’Ontinyent de la que és membre fundador. Sahuquillo havia intentat impartir classes a l’Olleria anteriorment però no havia quallat la cosa fins aquell moment. Així naixeria La Colla de dolçaina i percussió La Morralla i d’aquesta manera les danses es podrien ballar amb músics del poble. Molt important va ser també el testimoni i les aportacions del tio Faus, un clarinetista retirat que va taral·lejar a Xavi Sahuquillo les melodies de la Dansà de l’Olleria, un ball ritual molt antic que era present en festes i esdeveniments importants; un ball de carrer on participava tota la població. La dansà, era molt comú a tots els pobles encara que solia tindre a cada lloc particularitats pròpies. Per recuperar els passos es va comptar amb l’ajuda del grup de Danses d’Ontinyent el qual tornarà a vindre enguany per acompanyar-nos en la nostra XXII edició.
Paral·lelament a tot açò, alguns membres de l’agrupament Sant Jordi viatjaren a Mallorca a una trobada d’Escoltisme i entraren en contacte amb gent castellera que els van ensenyar els passos bàsics per pujar uns damunt d’altres. Tot estava a punt perquè entraren en escena uns documents antics que parlaven del Ball dels Locos de l’Olleria i es generara el tercer grup que conformaria la Festa. De casualitat es va saber que al poble s’havien fet torres humanes precedides d’una dansa de carxots fins als anys 30. Uns documents molt oportuns que permeteren posar llum sobre una tradició que pràcticament ningú recordava. Buscaren el testimoni de la gent més major i aconseguiren una descripció del ball i d’algunes figures de la mà de la filla del tio Palmera, l’home que antigament coronava la torre humana. Beure d’una bota i arruixar al públic o fer dalt de tot la figuereta (allò que anomenem fer «el pino») eren figures habituals. El Carxot era un pal dels utilitzats per a la dansa de bastonets el qual folraven amb pell de conill. Per sort la música també va ser recuperada gràcies als testimonis de persones grans.
El Ball dels Locos pel que sabem a hores d’ara, tot apunta a fer-nos pensar que és una concentració i suma de tradicions. Un reagrupament fruit de les típiques persecucions que patia la cultura popular al segle XIX en pro d’una suposada modernitat. Les festes de Locos es caracteritzaven perquè es formava un ajuntament de farsa que prenia el poder per un dia, dictaven bans absurds i cobraven denúncies sense sentit alhora que convidaven a beure, així finançaven la festa.
Coreogràficament parlant, tot fa pensar que el ball amb el temps anà perdent elements per acabar en un ball de carxots i un parell de construccions humanes. Una estructura molt semblant als elements propis que s’han mantingut o bé tenim documentats en les muixerangues i balls de negrets d’altres localitats valencianes. Fora del dia de la seua festa, una altra funció dels Locos era posar ordre en l’organització de les cavalcades festives. Moments que van quedar immortalitzats en fotos que el Col·lectiu l’Olla va trobar dins de la seua activitat de recuperació d’imatges antigues del poble.
L’any 1996 es va celebrar per primera vegada la Festa de la Magdalena de l’Olleria de la mà dels tres grups de cultura popular recentment creats. Malgrat el seu nom, es tracta d’una festa laica. Amb més de vint anys d’existència, ja s’ha convertit en tradicional la festa no-religiosa que celebrem al voltant del dia de La Magdalena. Des de 1996 els grups de cultura popular recuperada de la població – El Revol, La Morralla i El Ball dels Locos – reprenguérem aquesta data de manifestació festiva de juliol i actualitzàrem la festa als nous temps. La festa religiosa de La Magdalena s’havia perdut perquè la gent va començar a anar-se’n als banys de Bellús, o més tard a Gandia, i a poc a poc va perdre força. A més, La Magdalena tot i ser la titular de la parròquia, no és cap patrona local de manera que la festa era reduïda. El Ball dels Locos va ser la primera muixeranga que va comptar amb xics i xiques per a la seua fundació, exactament igual que passava amb les danses i la música, d’una manera totalment natural.
Una altra característica de la Festa durant els primers anys és que es va convertir en plaça per mostrar al poble construccions humanes inèdites, figures de nova creació que anaven inventant davant la impossibilitat de tindre més informació de les antigues. Alguna d’aquestes ha fet molta fortuna, com l’Alcoianet, inventat per a una entrada dels Moros i Cristians d’Alcoi i que s’ha convertit en el primer objectiu de moltes colles modernes gràcies a la seua simplicitat i vistositat. Inventar figures, incorporar a la dona i fer alcoianets han creat tot un estil seguit per moltes muixerangues posteriors a 1996.
PROGRAMA
19:45, Cercavila des de l’Hospital de les monges fins a l’església parroquial. Després volteig de campanes anunciant la festa a tot el poble i primeres torres humanes consistents en diversos pilars.
– Tot seguit dansà des de l’església fins a la plaça de la Vila on es faran els balls, danses, muixerangues i castells amb la col·laboració del grup de danses d’Ontinyent, la Muixeranga de Pego i la banda de música AEM La Nova de l’Olleria.
– En acabar la festa a la plaça, sopar popular a la Casa Santonja (venda de tiquets a «Ca Tarsi» i a «l’estanc de Raül») i actuació del grup musical «Radio Rude».
