Esta mañana, el Museo de Arqueología del Almudín ha acogido el acto de firma del protocolo general de actuaciones en virtud del cual Xàtiva, Enguera, Cullera y Requena establecen el grupo de trabajo Arqueología Júcar-Cabriel que desarrollará actividades este campo y otras disciplinas auxiliares. El punto en común que motiva esta sinergia es, aparte del rico patrimonio cultural de las cuatro ciudades, la presencia en ellas de yacimientos arqueológicos singulares.

firma.convenio-alcaldes-diaridigital.es3Como se ha dicho, el ámbito principal del grupo de trabajo es la arqueología, pero la intención es trabajar en campos afines como la etnología, la historiografía o el estudio del territorio. Los cuatro ayuntamientos pretenden impulsar un conjunto de acciones de ámbito técnico y académico que desarrollen, estudien y analicen áreas como el estudio del territorio y del poblamiento, la ceramología, los procesos productivos antiguos, la red viaria antigua, la etnología, la didáctica, el estudio de fuentes antiguas, la conservación del patrimonio, la historia, el análisis artístico e, incluso, la turística o de animación cultural dentro del contexto que los rodea.

firma.convenio-alcaldes-diaridigital.es5Por qué Júcar-Cabriel? El río Júcar, sus afluentes y la red de caminos tradicionales, que en algunos casos encuentra sus orígenes en la protohistoria peninsular, constituyen los ejes vertebradores del poblamiento antiguo de estos municipios. En cuanto al ámbito de la arqueología, los cuatro municipios compartían frontera con la región ibérica de la Edetania, al norte y al este, según se asciende aguas arriba del río Júcar. El desarrollo de estudios en este ámbito geográfico facilitará la comprensión de conceptos fundamentales para la arqueología: frontera, límites, permeabilidad e influencia cultural, desde momentos tan tempranos como la Edad del Bronce, hasta la Edad Media con la creación de la Gobernación de la del Xúquer o la institución de la provincia de Xàtiva durante el trienio liberal.

firma.convenio-alcaldes-diaridigital.esLos cuatro municipios han conservado y proporcionado restos materiales y culturales que permiten el conocimiento del periodo de la colonización fenicia y su vinculación con la gestación y desarrollo de la cultura ibérica. El municipio de Cullera desarrolló un papel clave como desembocadura del río Júcar y puerto fluvial de llegada de naves procedentes de todo el Mediterráneo. El río, junto a sus afluentes, fue una vía de comunicación y comercio que vertebró el territorio objeto de estudio.

En el término de Requena destaca el conjunto de bodegas rupestres, con especial protagonismo del yacimiento de Las Pilillas, donde se documenta una de las primeras producciones de vino en los siglos VII-VI a. C.

firma.convenio-alcaldes-diaridigital.es1En Xàtiva, se localiza un yacimiento clave para la génesis de la cultura ibérica, la Solana del Castillo, donde se documenta un núcleo habitado desde la Edad del Bronce, pasando por el Hierro hasta la cultura ibérica, complementado con el paraje que la rodea, que ha estado habitado desde la época ibérica hasta la actualidad. Cabe destacar que la ciudad ibérica de Saitabi es considerada por las fuentes clásicas como la capital de la región ibérica de la Contestania.

Por lo que respecta a Enguera, se documenta la presencia de un núcleo urbano, capital de un territorio propio, aunque dependiendo de la capital Saitabi, que se extiende desde la Sierra de la Plana hasta los primeros estribos de la Muela de Cortes.


En Valencià:

Xàtiva, Énguera, Cullera i Requena sumen esforços en un projecte d’investigació arqueològica

Aquest matí, el Museu d’Arqueologia de l’Almodí ha acollit l’acte de signatura del protocol general d’actuacions en virtut del qual Xàtiva, Énguera, Cullera i Requena estableixen el grup de treball Arqueologia Xúquer-Cabriol que desenvoluparà activitats aquest camp i altres disciplines auxiliars. El punt en comú que motiva aquesta sinergia és, a banda del ric patrimoni cultural de les quatre ciutats, la presència en elles de jaciments arqueològics singulars.

Com s’ha dit, l’àmbit principal del grup de treball és l’arqueologia, però la intenció és treballar en camps afins com l’etnologia, la historiografia o l’estudi del territori. Tots quatre ajuntaments pretenen impulsar un conjunt d’accions d’àmbit tècnic i acadèmic que desenvolupen, estudien i analitzen àrees com ara l’estudi del territori i del poblament, la ceramologia, els processos productius antics, la xarxa viària antiga, l’etnologia, la didàctica, l’estudi de fonts antigues, la conservació del patrimoni, la història, l’anàlisi artístic i, fins i tot, la turística o d’animació cultural dins del context que els envolta.

Per què Xúquer-Cabriol? El riu Xúquer, els seus afluents i la xarxa de camins tradicionals, que en alguns casos troba els seus orígens en la protohistòria peninsular, constitueixen els eixos vertebradors del poblament antic d’aquests municipis. Pel que fa a l’àmbit de l’arqueologia, els quatre municipis compartien frontera amb la regió ibèrica de l’Edetània, al nord i a l’est, segons s’ascendeix aigües amunt del riu Xúquer. El desenvolupament d’estudis en aquest àmbit geogràfic facilitarà la comprensió de conceptes fonamentals per a l’arqueologia: frontera, límits, permeabilitat i influència cultural, des de moments tan primerencs com l’Edat del Bronze, fins a l’Edat Mitjana amb la creació de la Governació dellà de Xúquer o la institució de la província de Xàtiva durant el trienni liberal.

Els quatre municipis han conservat i proporcionat restes materials i culturals que permeten el coneixement del període de la colonització fenícia i la seua vinculació amb la gestació i desenvolupament de la cultura ibèrica. El municipi de Cullera va desenvolupar un paper clau com a desembocadura del riu Xúquer i port fluvial d’arribada de naus procedents de tota la Mediterrània. El riu, junt als seus afluents, va ser una via de comunicació i comerç que vertebrà el territori objecte d’estudi.

En el terme de Requena destaca el conjunt de cellers rupestres, amb especial protagonisme del jaciment de Las Pilillas, on es documenta una de les primeres produccions de vi als segles VII-VI a. C.

A Xàtiva, es localitza un jaciment clau per a la gènesi de la cultura ibèrica, la Solana del Castell, on es documenta un nucli habitat des de l’Edat del Bronze, passant pel Ferro fins a la cultura ibèrica, complementat amb el paratge que l’envolta, que ha estat habitat des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. S’ha de destacar que la ciutat ibèrica de Saitabi és considerada per les fonts clàssiques com la capital de la regió ibèrica de la Contestània.

Pel que respecta a Énguera, es documenta la presència d’un nucli urbà, capital d’un territori propi, encara que depenent de la capital Saitabi, que s’estén des de la Serra de la Plana fins als primers estreps de la Muela de Cortes.

No hay comentarios

Dejar respuesta

3 − dos =