Rozalem fa cantar i ballar a Xàtiva

Amb la seua especial veu l’artista albaceteña, al costat del seu inseparable Beatriz Romero en la llengua de signes i la seua gran banda, van fer cantar i ballar a la Murta, amb el seu últim disc «Corazonadas» carregat de sentiments i reflexió.

IMG_2978Arribes amb el teu dolor, la teua pena i els teus problemes a les primeres files i sents en la seua veu histories que mereixien ser rescatades del silenci de l’oblit, que et permeten posar-te en el cor i la pell d’un altre, vivències personals comunes a molts i per això importants, encara que cadascun carrega la seua. (amor, desamor, violència, guerra, maltractament, el poder de la dona…). Cantar com canta Rozalén deu ser un do, perquè ningú més canta així, i encara que siga d’ús exclusiu amb ell aconsegueix que moltíssimes persones siguen felices i canten amb el seu riure.

IMG_3579La majoria se sabia la lletra, però els que no van gaudir també, perquè es tracta d’un recital multipersonal, en el qual els músics compleixen el seu treball i es presten a múltiples teatrillos. També és multisensorial, perquè a més d’amb l’oïda es gaudeix amb la vista i es busca transmetre també els que no senten. Ací es fa imprescindible la participació de Beatriz Romero, que mereix capítol a part.

IMG_2990Va tornar a les històries de la família que són també “història d’aquest país, temes tabús” que no ha deixat en el tinter “amb respecte i amor”. “És necessari parlar del que dol i es normalitza”, va assegurar Rozalén, que va relatar un de tants casos de memòria històrica, la de Justo, germà de la seua àvia desaparegut en la Guerra Civil.
El següent va ser reviure el somni complit de la trobada amb el “apanyat i ben parit” Kevin Johansen, al qual van posar veu tots els seus músics per torns en ‘Abans de veure’t’.

A la novena cançó li va reservar la “cotilleo gordo” de la història d’amor dels seus pares, ja que el seu pare sacerdot deu anys i a la fi dels 70 es va enamorar de la seua mare, fet que va agrair l’artista albaceteña, perquè no estaria ací i no la gaudiríem.

rozalem-no-es-noI el més esperat per al final. Junts tots van dibuixar ‘La porta violeta’, una via de fuita al maltractament, un himne que ha arribat a xiquets i majors, el paradigma de com canta amb optimisme sobre esdeveniments fràgils. “Nunca imaginé que una canción que salió tan a solas a mi habitación se convertiría en esto”, va assegurar i va agregar “hay que cantarla con alegría porque la lucha feminista es la revolución de amor de la historia. Que nos recordamos de aquellas que no pudieron dibujar ninguna puerta en la pared”.

Amb l’ànima van cantar tots els que durant més de dues hores van fer gaudir i sentir a Xàtiva, que somric mentre cantava Rozalén i segur que tardaran a deixar de fer-ho.

No hay comentarios

Dejar respuesta