L’ESCALA DE LA PARTICIPACIÓ

Article d’opinió per:  Ferran Minguet, Coalició Compromís

Si imaginem la participació com una escala amb diferents nivells és fàcil entendre cap a on han de tendir les polítiques participatives i què hem d’entendre com a “falsa participació”. Al primer esglaó d’eixa escala virtual tindríem la “Participació Manipulada”, aquella que li col·loca al ciutadà una pancarta i el fa cridar pels interessos d’un altre a canvi, per exemple, d’un entrepà. A mesura que remuntem l’escala, el pes que el ciutadà va assolint en l’equació participativa augmenta però, no és senzill arribar al punt en el qual la “participació” es converteix en una acció pensada i dissenyada per la població i coordinada o assumida per agents externs, com per exemple un govern local.

L’establiment d’un sistema de democràcia representativa que limita la participació a períodes de 4 anys no contribueix a la posada en marxa de noves polítiques i a la implicació de la ciutadania en aquestes. Per això, cal treballar i mesurar cadascun dels passos que es donen i no fer-ne cap en fals. Les preses no són bones.

La celebració el passat dimarts del Consell de Ciutat és sense dubte una fita per la qual felicitar-nos però, al marge del debat i l’intercanvi d’opinions, hi va haver cert desequilibri en la tria de propostes en quant als criteris aplicats. Això podria interpretar-se com un pas en fals i podria generar en la ciutadania desencant envers les noves polítiques participatives iniciades encertadament per l’Ajuntament.

Ningú dubta de l’objectivitat dels criteris i de la bona voluntat de la vessant tècnica, ara bé, l’aplicació en alguns casos resulta un tant discrecional. Sorprèn, per exemple, que s’haguera deixat fora el projecte del centre Cultural i Esportiu de Sant Pere, impulsat pel CEIP i l’AMPA del Attilio Bruscheti, per considerar que cal demanar permís a la Generalitat i no es pot fer en un any, quan s’accepta la construcció d’una rodona per a la qual també cal demanar permís o hi entra el multicentre social Abu Masaifa dividit en fases. Sense valorar cap dels projectes i siguent tots vàlids i encoratjadors, cal pensar que, si els criteris són el mateixos per a totes les propostes i s’ha acceptat la compra dels terrenys de la Casa Cuadrado, també deuria acceptar-se la proposta d’ampliació del museu de Belles Arts comprat habitatges del costat. En definitiva, hi ha una vara per mesurar i cal mesurar-ho tot per igual.

El deure que el govern de Xàtiva té de mobilitzar la societat civil en la presa de decisions, perquè així es van comprometre els tres partits que hi governen, ha de portar-se a terme des del compromís i la transparència amb la ciutadania. De no ser així correm el risc d’estancar-nos en l’esglaó de la “participació simbòlica” i de perdre una magnífica oportunitat de fer créixer la democràcia participativa a la nostra ciutat. No es tracta de donar veu a la ciutadania dirigint el seu discurs.

Article publicat en el Levante el dia 24 de març

No hay comentarios

Dejar respuesta