L’Altet del Palau, un interessant jaciment en excavació a la Font de la Figuera

Les excavacions arqueològiques que du a terme el Museu de Prehistòria, pertanyent a l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, a l’Altet de Palau, a la Font de la Figuera, conclou aquest mes de juliol amb novetats i projectes per al futur ús públic del jaciment.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, i l’alcalde de la localitat, Vicente Muñoz, han visitat el jaciment per a conèixer l’evolució de la campanya d’excavació. El Museu, segons Rius, “desenvolupa una tasca de gran valor allí on treballa en la recuperació de mostres i dades que perfilen la vida dels nostres avantpassats. A més, molts d’aquests objectes s’incorporen posteriorment a les col·leccions del museu, el principal referent arqueològic valencià”.

Jaciment-LAltet_02El passat 25 de juny començaren les excavacions arqueològiques a L’Altet de Palau, a La Font de la Figuera. Es tracta d’un poblat de l’Edat del Bronze, excavat des de 2005 pel Servei d’Investigació Prehistòrica i el Museu de Prehistòria de València. La duració prevista de la present campanya és de tres setmanes, és a dir, fins al 14 de juliol. En l’actualitat, després de més de deu anys de treball i amb més de tres quartes parts del poblat ja excavades, són prioritàries les mesures de conservació i protecció de les estructures, donada la seua fragilitat. És per això que, des del Museu de Prehistòria, com ja s’ha fet en altres jaciments valencians, estan previstes diferents actuacions encaminades a preservar un interessant llegat arquitectònic i arqueològic, així com a garantir el seu futur ús públic; amb una senyalització adequada, plafons informatius i visites guiades.

Objectes del Bronze tardà trobats a un alteró: L’Arborcer

Jaciment-LAltet_03L’assentament està situat en la confluència de tres corredors de comunicacions: la vall del Vinalopó, el corredor de la Costera i el port d’Almansa. Amb unes dimensions aproximades de 1200 m², es troba ubicat en un esperó rocós limitat per escarpaments en quasi tot el seu perímetre, a excepció de la zona que comunica amb un xicotet alteró, L’Arbocer, espai dedicat a activitats metal·lúrgiques on es va trobar un conjunt d’objectes de metall datat al Bronze tardà, com destrals, punxons, cisells, punyals, polseres i arets.

Els habitacles de l’Altet del Palau

Les campanyes d’excavació a L’Altet de Palau s’iniciaren el 2005 i continuen en l’actualitat, havent-se localitzat diferents estructures d’habitacles i àrees de treball: de motlura, de magatzem, de metal·lúrgia, així como un carrer, murs i bancs de pedra, sòls empedrats, el traçat d’un gran mur perimetral que formaria part del sistema de defensa del poblat, i l’accés al mateix.

A més de les estructures excavades en la roca, a manera de cubetes, descobertes en les campanyes de 2015 i 2017, entre els materials recuperats es troben ceràmiques, restes de fauna, instrumental lític, com les dents de falç de sílex, i alguns objectes metàl·lics de bronze; diferents elements de fang cuit com els pesos de teler cilíndrics i altres peces de fang encara per determinar la seua funció.

La cronologia del poblat se situa en moments avançats de l’Edat del Bronze, cap a la meitat del II mil·lenni a. C. Les datacions efectuades sobre mostres de cereal carbonitzat han proporcionat les següents dates: 3120 +/-40 BP, calibrada entre 1460 i 1310 anys abans de la nostra era, i 3120 +/-30 BP, calibrada entre 1440 i 1320 anys abans de la nostra era. Cronologia avalada igualment per la presència de bronzes entre les troballes metàl·liques, per les tècniques de construcció emprades, per la ceràmica, pesos de teler i altres elements de la cultura material.

Una societat agrícola i ramadera, amb rituals funeraris

Pel que fa a les seues bases econòmiques, l’agricultura estaria centrada al cultiu d’ordi, també es confirma la presència de ramats d’ovelles i cabres, a més d’alguns gossos, porcs, etc. Bous i cavalls realitzarien tasques de càrrega. També s’ha documentat la caça de cérvols i conills, complementària de la dieta càrnica. Quant a la vegetació, als voltants del jaciment hi hauria espècies arbòries com la carrasca i el pi, utilitzades en la construcció, i també matolls de brucs, lleguminoses, llentiscle i ginebres; roures, freixes i salzes. La troballa de restes humanes inconnexes en la zona del carrer obri la possibilitat de reconèixer el ritual funerari practicat al jaciment.

L’incipient urbanisme i el treball metal·lúrgic

Els treballs efectuats a ambdós jaciments –L’Arbocer i L’Altet de Palau- han permès conèixer i valorar adequadament un interessant assentament amb muralla i una possible torre, que mostra un urbanisme incipient i un espai específic per a l’activitat metal·lúrgica.


En Castellà:

L’Altet del Palau, un interesante yacimiento en excavación en la Font de la Figuera

El diputado de Cultura, Xavier Rius, y el alcalde de la localidad, Vicente Muñoz, han visitado el yacimiento para conocer la evolución de la campaña de excavación. El museo, según Rius, “desarrolla una labora de gran valor allí donde trabaja en la recuperación de muestras y datos que perfilen la vida de nuestros antepasados. Además, muchos de estos objetos se incorporan posteriormente a las colecciones del museo, el principal referente arqueológico valenciano”.

El pasado 25 de junio comenzaron las excavaciones arqueológicas en L’Altet de Palau, en la Font de la Figuera. Se trata de un poblado de la Edad de Bronce, excavado desde 2005 por el Servicio de Investigación Prehistórica y el Museu de Prehistòria de València. La duración prevista de la presente campaña es de tres semanas, es decir, hasta el 14 de julio. En la actualidad, después de más de diez años de trabajo y con más de tres cuartas partes del poblado ya excavadas, son prioritarias las medidas de conservación y protección de las estructuras, dada su fragilidad. Es por eso que, desde el Museu de Prehistòria, como ya se ha hecho en otros yacimientos valencianos, están previstas diferentes actuaciones encaminadas a preservar un interesante legado arquitectónico y arqueológico, así como a garantizar su futuro uso público: con una señalización adecuada, plafones informativos y visitas guiadas.

Objetos del Bronce tardío encontrados en un otero: L’Arborcer

El asentamiento está situado en la confluencia de tres corredores de comunicaciones: el valle del Vinalopó, el corredor de la Costera y el puerto de Almansa. Con unas dimensiones aproximadas de 1200 m², se encuentra ubicado en acicate rocoso limitado por escarpaduras en casi todo su perímetro, a excepción de la zona que comunica con un pequeño otero, L’Arbocer, espacio dedicado a actividades metalúrgicas donde se encontró un conjunto de objetos de metal fechado en el Bronce tardío, como hachas, punzones, cinceles, puñales, pulseras y aretes.

Los habitáculos de L’Altet de Palau

Las campañas de excavación en L’Altet de Palau se iniciaron en 2005 y continúan en la actualidad, habiéndose localizado diferentes estructuras de habitáculos y áreas de trabajo: de moltura, de almacén, de metalurgia, así como una calle, muros y bancos de piedra, suelos empedrados, el trazado de un gran muro perimetral que formaría parte del sistema de defensa del poblado, y el acceso al mismo.

Además de las estructuras excavadas en la roca, a modo de cubetas, descubiertas en las campañas de 2015 y 2017, entre los materiales recuperados se encuentran cerámicas, restos de fauna, instrumental lítico, como los dientes de hoz de sílex, y algunos objetos metálicos de bronce; diferentes elementos de barro cocido como los pesos de telar cilíndricos y otras piezas de barro aún por determinar su función.

La cronología del poblado se sitúa en momentos avanzados de la Edad del Bronce, hacia la mitad del II milenio a. C. Las dataciones efectuadas sobre muestras de cereal carbonizado han proporcionado los siguientes datos: 3120 +/-40 BP, calibrada entre 1460 y 1310 años antes de nuestra era, y 3120 +/-30BP, calibrada entre 1440 y 1320 años antes de nuestra era. Cronología avalada igualmente por la presencia de bronces entre los restos metálicos, por las técnicas de construcción empleadas, por la cerámica, los pesos del telar y otros elementos de la cultura material.

Una sociedad agrícola y ganadera, con rituales funerarios

Por lo que respecta a sus bases económicas, la agricultura estaría centrada en el cultivo de cebada, también se confirma la presencia de rebaños de ovejas y cabras, además de algunos perros, cerdos, etc. Toros y caballos realizarían tareas de carga. También se ha documentado la caza de ciervos y conejos, complementaria de la dieta cárnica. En cuanto a la vegetación, en los alrededores del yacimiento habría especies arbóreas como la encina y el pino, utilizadas en la construcción, y también matorrales brezos, leguminosas, lentisclo y ginebras; robles, fresnos y sauces. El descubrimiento de restos humanos inconexas en la zona de la calle abre la posibilidad de reconocer el ritual funerario practicado en el yacimiento.

El incipiente urbanismo y el trabajo metalúrgico

Los trabajos efectuados en ambos yacimientos –L’Arbocer i L’Altet de Palau- han permitido conocer y valorar adecuadamente un interesante asentamiento con muralla y una posible torre, que muestra un urbanismo incipiente y un espacio específico para la actividad metalúrgica.

No hay comentarios

Dejar respuesta

tres × tres =