EL DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de novembre està dedicat en el santoral a Tots Sants.

L’ésser humà des de sempre ha mantingut en general un gran respecte, en les diverses cultures i èpoques, cap al tema de la mort. Tal vegada és per això que aprofita este dia per a, tan sols un cop a l’any, deixar constància de la seua condició humana respecte d’aquelles persones amb qui va compartir part de la seua vida i sentiments. Este dia i els previs se sol acudir als cementeris per a cuidar la imatge del lloc on jauen les restes de les persones que allí van ser soterrades.

cementerio1-diaridigital.esEl propi Ajuntament, dedica personal i mitjans a eixa adequació i imatge, sabedor de la massiva afluència de visitants al recinte. Els veïns netegen làpides o panteons, veient-se els pavellons dels nínxols, en la seua majoria, revestits de flors de tots els colors, cada u segons el seu poder adquisitiu i predisposició al record dels seus familiars o amics, a pesar que els temps van canviant i les cremacions de cossos de difunts es prodiguen, sent les seues cendres les que reposen bé en urnes a la pròpia casa, ben escampades per diversos paratges segons la voluntat del difunt, bé als espais denominats Jardins de les Cendres.

cementerio2-diaridigital.esMoltes són les tradicions pròpies d’este dia que s’han perdut pel camí amb el pas dels anys, respecte d’allò que per costum i heretat de pares a fills es vènia duent a terme. En contrast altres han aparegut, fruit del cultiu de la imatge institucional, com ho és, per exemple, la visita i desfilada pel cementeri de membres de la corporació Municipal en el matí d’este dia. Entre les que van passar a millor vida, oblidades potser per l’oferta d’oci existent hui en dia, figurava la que es duia a terme en la vesprada del dia de Tots Sants quan es desplaçava la gent fins al cementeri per realitzar en l’esplanada existent enfront de la porta principal els berenars que antany tenien lloc i on proveïts de la tradicional fogasa i tostons, compartien la vesprada els vius, recordant moments, anècdotes i situacions viscudes amb aquells que van formar part de les seues vides. Ara els que s’acosten fins allí en la vesprada de l’1 de novembre ho solen fer per a assistir a la missa de difunts que se celebra, ara més còmodament amb cadires disposades i megafonia inclosa, pròpies dels temps actuals.

El fet que a les portes i interior dels cementeris s’observen ciprers plantats amb les seues estilitzades figures en forma d’agulla allargada com volent arribar al cel, és per la creença religiosa d’esta part del món, on s’aspira a arribar al cel, relacionant-se açò amb el simbolisme d’estos arbres que amb la seua figura indiquen la direcció física per on arribar fins ell.

fogasasInclús perdura una gastronomia pròpia d’esta data relacionada amb la rebosteria i els dolços, sent costum que forns i pastisseries oferisquen estos dies les fogasses de carabasa i els panellets o ossos de sant, confeccionats amb massapà igual que ho foren les fruitetes, piuletes i tronadors del passat 9 d’octubre. Les fogasses solen fer-se de distintes formes i grandàries, recordant-se aquelles que antigament es pastaven a casa i portaven les dones a coure al forn, condimentades amb farina i polpa de carabassa, oli, ou, llet, sucre i rent, adornades amb ametles, anous o panses.

Un altre producte típic per Tots Sants, de gran acceptació a Xàtiva, ho van ser els tostons, que eren dacsa de gra redó, torrat amb un peculiar procediment que consistia a depositar-los en una caldera amb aigua bullint per a escaldar-los, passant-los després per una altra caldera amb pols d’algeps calent fent-se a foc intens, sent regats finalment amb aigua calenta salada. Els torradors d’este producte estaven ubicats en els carrers Blancs (tio Blanco), Segurana (sinyo Nieves), Sant Francesc (Casa Santamaria) i plaça del Mercat (tio Caliu) on els xativins anaven a proveir-se d’estos duríssims però deliciosos tostons, canviant el gra cru pel torrat previ abonament d’una xicoteta quantitat en pagament pel servici, en una època no tan llunyana que la qualitat de vida ha anat arraconant en ser substituïda per productes més comercials com la dacsa torrada o els aperitius de cereals.

El dia següent, 2 de novembre, està dedicat pel santoral als Fidels Difunts, havent estat durant moltes generacions, la continuació de l’anterior i per tant una jornada repleta de sentiment cap aquells que se’n van anar, alhora que infestada de supersticions, com ho demostra el fet d’algunes famílies que disposen una flameta de foc o mineta encesa que ho són actualment de cera però que abans es componien d’un xicotet suro i una metxa que surava sobre oli mesclat amb l’aigua, continguda en un xicotet recipient de ceràmica o vidre, disposat en algun lloc de la casa, comptabilitzant-se una per cada membre mort de la mateixa, indicant la llegenda que amb la llum que proporciona es venç la foscor que els puga impedir trobar el camí cap a una altra vida; un altre costum, cada vegada menys practicada al minvar la ignorància i incultura de la gent, és la que advertix que este dia cal fer el llit immediatament després d’alçar-se perquè cas contrari les ànimes dels difunts de la família que pul•lulen per la llar a la cerca de la seua pau i tranquil•litat tendixen a introduir-se en ella per a romandre a casa i no vagar contínuament “com ànimes en pena”.

Un altre aspecte d’este dia eren les visites que solien plantejar els atrevits acudint al cementeri en la foscor de la nit, a la fi de dur a terme distintes bromes als timorats de l’expedició nocturna, basades en suposades aparicions i llegendes.

El refranyer diu “Per Tots Sants, capes i mocadors grans”, “Per Tots Sants abrics i guants” o “A tots Sants amaga el ventall i trau els guants” degut la baixada de temperatures per l’entrada del fret de la tardor, la qual cosa provoca que la gent adquiresca i estrene aprofitant este dia, alguna peça de roba d’abric. Altres refranys propis del dia són: “Per Tots Sants, les olives a les mans”o “Per Tots Sants castanyes i caragols amb banyes”.
Autor del text: Josep Sanchis Martínez – Xàtiva.

No hay comentarios

Dejar respuesta

20 − 17 =